Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
àcid ribonucleic

L’estructura de l’ARN missatger
© fototeca.cat
Bioquímica
Nom genèric d’un grup d’àcids formats per nombrosos nucleòsids units entre ells mitjançant l’àcid fosfòric.
Els àcids ribonucleics presenten una estructura molt semblant al desoxiribonucleic i, com aquest, tenen una importància capital en la síntesi de proteïnes N’hi ha tres tipus principals l’ ARN missatger ARNm, l’ ARN ribosòmic ARNr i l’ ARN transferidor ARNt Cadascun d’ells forma una fibra única, té un pes molecular característic i una determinada composició de bases L’ARNm conté 4 tipus de base adenina, guanina, citosina i uracil i és sintetitzat en el nucli durant la transcripció Els ARNt actuen com a molècules transportadores d’aminoàcids específics durant la síntesi proteica en el ribosoma…
endosoma
Biologia
Cos que hom observa en el nucli en repòs d’algunes algues.
No es tenyeix, generalment, amb la reacció Feulgen Es distingeix del nuclèol per la seva persistència, divisió i retenció d’àcid ribonucleic durant la mitosi i pel fet que no és associat amb organitzadors nuclears cromosòmics
àcid nucleic
Bioquímica
Cadascuna de les macromolècules formades per grups de nucleòtids.
Present en tota la matèria viva, és el responsable de l’emmagatzemament i de la transferència del codi genètic La base nitrogenada present en la macromolècula es pot combinar amb la ribosa àcid ribonucleic o amb la desoxiribosa àcid desoxiribonucleic
àcid uridílic
Bioquímica
Nucleòtid de l’àcid ribonucleic del llevat.
És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua i alcohol, que es fon amb descomposició a 202°C
ribozim
Bioquímica
Molècula d’àcid ribonucleic amb activitat catalítica.
La seva existència fou proposada l’any 1967 per Carl Woese, Francis Crick i Leslie Orgel, basant-se en el plegament que presenten algunes molècules d’ARN, i llur activitat fou demostrada per Thomas Cech el 1982 La seva activitat enzimàtica és molt variada participen en el procés de maduració de l’ARN i poden copiar àcids nucleics i unir aminoàcids en cadenes proteiques, entre d’altres El descobriment de la seva activitat suggerí la hipòtesi que, al principi de la vida, el material genètic podia haver estat l’ARN, en forma de ribozims amb activitat catalítica
trifosfat de guanosina
Bioquímica
Nucleòtid de la guanina.
És un èster fosfòric de la guanosina, en el qual un trifosfat esterifica l’hidroxil 5´ de la ribosa Forma part de la composició de l’àcid ribonucleic per polimerització amb altres nucleòtids, i en aquest procés allibera pirofosfat Intervé en diverses reaccions metabòliques, en què allibera l’energia dels seus enllaços fosfòrics També actua cedint grups fosfats, com en la fosforilació de l’oxalacetat en la gluconeogènesi
parella de bases
Biologia
Relació d’enllaç entre les bases puríniques i pirimidíniques en els nucleòtids de l’ADN i l’ARN.
Aquesta relació és específica així l’adenina A d’una cadena d’ADN només s’aparella amb la timina T de la cadena complementària AT, o amb l’uracil U en el cas de l’ARN AU De manera semblant, la guanina G s’aparella només amb la citosina ©, GC Les parelles de bases de les cadenes complementàries de polinucleòtids es troben unides per un gran nombre de ponts d’hidrogen àcid desoxiribonucleic àcid ribonucleic
autoanticòs
Immunologia
Anticòs actiu enfront d’un autoantigen que prèviament ha determinat la seva formació.
Els anticossos antinuclears AAN s’adrecen contra proteïnes del nucli cellular els anticossos antidesoxiribonucleics ADN, contra l’àcid desoxiribonucleic els anticossos antiribonucleics ARN, contra l’àcid ribonucleic els anticossos anticitoplasmàtics , contra estructures del citoplasma antimitocondrials, contra els mitocondris antilisosomals, contra els lisosomes, etc Els autoanticossos específics d’òrgans només s’adrecen contra un òrgan concret múscul, tiroide, mucosa gàstrica, ronyó, fetge, etc i els específics de cèllules , contra determinades cèllules eritròcits, plaquetes,…
adenina
Bioquímica
Base purínica constituent de l’adenosina i, per tant, de nombroses substàncies de gran importància bioquímica:
Sòlid cristallí, insoluble en èter, molt poc soluble en alcohol i aigua freda, soluble en aigua bullent Sublima a 220°C i es descompon a 360-365°C Dóna solucions aquoses neutres, però es combina amb els àcids A l’organisme es converteix en àcid úric Present a la pellofa d’arròs, fou anomenada vitamina B 4 però ni té activitat B 1 ni pot ésser considerada una vitamina En el catabolisme és desaminada per l’adenasa i dóna hipoxantina És preparada per extracció del te, per hidròlisi de l’àcid ribonucleic del llevat o per síntesi a partir de l’àcid úric És utilitzada en la recerca…
enterovirus
Biologia
Nom genèric que designa diversos tipus de virus, de vegades patògens, que hom aïlla sobretot de l’aparell digestiu humà, on són estables d’una a tres hores a un pH entre 3.0-5.0 i on es multipliquen.
Tenen un diàmetre de 17 a 30 nm i estan formats per àcid ribonucleic envoltat per una càpsida proteica, l’estructura variable de la qual determina els diversos tipus, l’especificitat per a la infecció i l’antigenicitat Són força resistents als dissolvents àcids i lipídics Es transmeten per contacte oral o fecal i poden ésser els agents causants d’infeccions de distinta gravetat pel fet d’afectar simultàniament diferents òrgans i sistemes Els enterovirus més importants són els coxsackie A i B, els virus ECHO, els virus de la poliomielitis, els reovirus, els parvovirus i els…