Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
ris

1, a una cara; 2, a dues cares; A, lligat; B, esquema de la formació del ris
© fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de cotó en el qual un segon ordit forma baguetes o anelletes, en una cara o en totes dues.
Per a fabricar aquest teixit són necessaris dos ordits desenrotllats de diferents plegadors L’ordit que, juntament amb la trama, forma el teixit de fons és fortament tesat en el teler, mentre que l’ordit de ris és teixit molt fluix El teler té, a més, un mecanisme especial per mitjà del qual la pua de teixir, en batre la trama, dóna dos cops curts o més i un de més llarg, de manera que en el curs de dues passades o més la trama lliga lleugerament els dos ordits a una petita distància del començament del teixit, i quan ve el cop més llarg la pua s’emporta aquest grup de passades…
ris
Transports
Cadascun dels cordills que tenen les veles, cosits a la faixa de rissos, i que serveixen per a aferrar un tros de vela de manera que en resti reduïda la superfície exposada al vent.
El ris és anomenat també botafió
ris
Transports
Cadascun dels trossos d’una vela que poden ésser aferrats amb els rissos.
tovallola de rus
Indústria tèxtil
Tovallola de cotó amb lligat de ris que, a causa del seu caràcter esponjós, absorbeix molta quantitat d’aigua en servir-se’n.
bucle
Transports
Figura d’acrobàcia aèria que consisteix a descriure un cercle vertical, el sostre de l’aparell mantenint-se sempre a l’interior d’aquest cercle.
ordit
Indústria tèxtil
Resultat de l’operació d’ordir, consistent en un conjunt de fils disposats paral·lelament i enrotllats sobre un corró plegador.
L’ordit és necessari per a la fabricació dels teixits i dels gèneres de punt per ordissatge, dels quals constitueix la sèrie de fils longitudinals, parallels als voravius En un teixit l’ordit pot ésser únic, o poden haver-n'hi diversos, de diferents classes de fil, com en els teixits de ris, en què hi ha un ordit de fons i un ordit de ris , i com que d’aquest últim, que forma les baguetes del ris, hom en gasta una longitud molt més gran, cal enrotllar-los en plegadors separats En d’altres casos en un teixit hi ha fils d’ordit tan diferents, que…
botafió
Transports
Cadascun dels petits caps que pengen arrenglerats per ambdues cares de la vela i que serveixen per a disminuir-ne la superfície quan fa molt de vent.
En les veles llatines són situats parallelament a la caiguda de proa i serveixen, també, per a apagar-les, fermant-les a l’antena El botafió és anomenat també ris faixa de rissos
vora
Indústria tèxtil
Part extrema d’una peça de roba doblegada i cosida.
La vora foradada és una vora en la qual hom ha tret manualment uns quants fils consecutius fins a deixar un buit o calat que és reforçat amb un lleuger cosit Hom l’empra com a adornament en mocadors, llençols, roba de taula, etc Hom anomena vora morta l’espai que hom deixa entre la sanefa d’un dibuix i el voraviu d’un teixit, que sovint teixeix un lligat molt senzill, i vora viva , el voraviu La vora de sac és una mena de teixit en forma de doble tela, que hom sol usar en les tovalloles de ris
manyopla
Mena de guant de teixit de ris per a rentar-se.
catifa
Dones fent catifes a Jaipur, Índia
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit gruixut de superfície generalment vellutada, amb diversitat de dibuixos i colors, fet amb fils de llana o amb mescla d’aquesta i de fibres sintètiques, que té per base un teixit fort de cànem, jute, cotó, etc, i que és emprat, recobrint el soler d’habitacions, de graonades, etc, per a resguardar del fred i com a ornamentació.
L’art de fabricar catifes prové de l’Orient, on és conegut des de la més remota antiguitat Segons llur origen, tenien dibuixos geomètrics les catifes atribuïdes a les tribus nòmades de l’Àsia central, dibuixos de figures d’influència xinesa i motius florals d’origen persa Les catifes poden ésser fabricades manualment o mecànicament Les primeres són teixides en bastidors o telers, horitzontals o verticals es caracteritzen per la forma dels nusos són anomenades de nus turc, de nus persa , etc i són definides pel nombre de fileres de nusos per metre de teixit, nombre que sol oscillar entre 250 i…