Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
cua-rogenc | cua-rogenca
Que té la cua rogenca.
repicatalons
Repicatalons
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 15 cm, que és de color bru rogenc amb llistes negres a les parts superiors, el mascle té el cap i la gola negres, amb mig collar blanc al clatell que s’allarga fins als costats del bec, les parts inferiors blanquinoses i el carpó grisenc.
La femella té les parts inferiors d’un color rogenc pàllid ratllat de bru i negre El mascle, a l’hivern, perd les marques blanques i negres i és semblant a la femella S'alimenta de grans, insectes, aranyes, larves i petits molluscs i crustacis Habita a les espessors dels aiguamolls de tot Europa i una gran part d’Àsia És comú als Països Catalans
falcó pelegrí
Falcó pelegrí
© Mike Baird
Ornitologia
Falcó, de la família dels falcònids, d’uns 35 a 50 cm.
Presenta les parts superiors de color gris pissarrenc el damunt del cap, les galtes i una franja ample i vertical a sota de cada ull són negres la gola i les parts laterals del coll són blanques el pit és blanc rogenc tacat de negre, i té la resta de les parts inferiors d’un blanc rogenc i grisenc, amb franges negres molt estretes El bec és gris blavenc fosc, amb la punta negra i la base i la cera d’un groc verdós, i el cercle orbitari i les potes són d’un groc viu La femella és de tons més foscs i força més grossa que el mascle S'alimenta d’ocells petits i mitjans, ratolins,…
falcó mostatxut
Falcó mostatxut
© fototeca.cat
Ornitologia
Falcó, de la família dels falcònids, d’uns 30 a 35 cm.
Presenta les parts superiors de color negre pissarrenc les galtes i una franja ampla i vertical a sota de cada ull són negres, i la gola i les parts laterals del coll són blanques tenen el pit i els flancs de color blanc rogenc, amb ratlles verticals negrenques, i el ventre i les parts més inferiors són d’un marró rogenc molt viu El bec és blavenc, amb la punta més fosca, i la cera, el cercle orbitari i les potes són d’un groc viu S'alimenta d’espiadimonis, coleòpters grossos, ortòpters, lepidòpters, orenetes i falcillots, i fins i tot de petits mamífers Fa la posta en nius…
tètol
Tètol de Hudson
Corel
Ornitologia
Gènere d’ocells de l’ordre dels caradriformes, de la família dels caràdrids, de bec i potes llargs, que comprèn quatre espècies, dues de les quals són pròpies d’Europa.
El tètol cuanegre o daguet Llimosa fa 40 cm i té el cap, el coll i el pit de color castany rogenc, les parts inferiors blanques amb franges negrenques i l’extrem de la cua negre A l’hivern, les parts superiors són de color gris fosc, i les inferiors, blanc grisenc Habita a l’oest de Sibèria i al nord d’Europa, llevat d’Escandinàvia, i hiverna a la Mediterrània i al nord d’Àfrica És comú, a l’hivern, a les zones d’aiguamolls dels Països Catalans i ha niat a l’illa de Buda El tètol cuabarrat Llapponica fa 38 cm i és més rogenc, té franges negres i blanques a la cua…
tannoform
Farmàcia
Producte de condensació del formol i de l’àcid tànnic.
Forma unes pólvores lleugeres, d’un color blanc rogenc, insípides És emprat com a antisèptic intestinal i com a antidiarreic
yayoi
Prehistòria
Individu d’un poble prehistòric (~250 aC — ~350 dC) del S de l’illa de Kyūshū (Japó) que habitava en cabanes cobertes de canya i elevades del sòl, treballava el bronze i el ferro i conreava l’arròs.
Coneixien el torn llur ceràmica de color rogenc o verdós és semblant tècnicament a la xinesa i a la coreana contemporànies
bixbita
Mineralogia i petrografia
Òxid de manganès i ferro, (Mn,Fe)2O3.
Cristallitza en el sistema cúbic, formant cristalls de color rogenc o negre Té duresa 6-6,5 i pes específic 5
argirodita
Mineralogia i petrografia
Sulfur de germani i d’argent, GeAg8S6.
Mineral de cristalls ròmbics de forma pseudocúbica, fràgil, de color gris o rogenc i de lluïssor metàllica És mena del germani