Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
aquità
Lingüística i sociolingüística
Llengua preromana parlada, segons els testimoniatges de Cèsar, entre els Pirineus i la Garona.
Els pocs coneixements que hom en té han arribat a través dels noms personals i religiosos —esparsos en inscripcions llatines— i de la toponímia Segons Gerhard Rohlfs, els sufixos en -os, -ues de Gascunya constitueixen vestigis de l’antic substrat aquità, amb un estret parentiu ètnic i lingüístic amb els jacetans, habitants de la comarca de Jaca L’aquità fóra, doncs, una llengua intermèdia entre el basc i el gàllic
hispanística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’estudis sobre la cultura hispànica, especialment els portats a terme per investigadors estrangers.
L’afecció a la cultura hispànica començà a Alemanya a la darreria del s XVIII, relacionada amb el preromanticisme i el Romanticisme En foren els capdavanters els germans Schlegel, seguits per Jacob Grimm, Herder, Wolf, Humboldt i, posteriorment, per Meyer-Lübke, Vossler i encara per Rohlfs, Curtius, Schramm, Grossmann i Gamillscheg, entre altres La hispanística ha estat impulsada a França per les universitats de Bordeus, Tolosa on hom publica el “Bulletin Hispanique” i París, i per investigadors com Morel-Fatio, Foulché-Delbosc, GParis, Martinenche, Le Gentil, Bataillon, Pottier…
romanística
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia les llengües i les literatures romàniques.
Nascuda a l’escalf del Romanticisme i vertebrada en el mètode comparatiu, té per fundador l’alemany F Diez, autor de dues obres cabdals, la Grammatik der romanischen Sprachen ‘Gramàtica de les llengües romàniques’, 1836-42 i l' Etymologisches Wörterbuch der romanischen Sprachen ‘Diccionari etimològic de les llengües romàniques’, 1854 Pels volts del 1870, els neogramàtics neogramàtic cerquen la formulació de lleis reguladores de l’evolució fonètica, relegant l’analogia als casos que no s’hi ajusten Diversos moviments, manifestats al començament del segle XX, obren noves perspectives als…