Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
rossa
Animal de peu rodó, especialment si és dolent, vell i flac.
terra rossa
Geologia
Sòl relicte quaternari, de color roig viu, format sobre roca calcària per descarbonatació i rubefacció, en un clima de tendència tropical, amb una estació seca i càlida.
dolina

Dues dolines, al Pozo de las Ánimas, a Malargüe, Argentina
Geomorfologia
Depressió oval de dimensions i profunditat variables que es forma en el relleu càrstic a partir d’un punt d’absorció.
Al marge aflora la roca, mentre que al fons resta la terra rossa , producte de la descalcificació, molt apta per al conreu
qapudan paixà
Història
Títol donat a l’almirall en cap otomà.
El primer que l’emprà fou Barba-rossa Membre del Consell divan imperial, el càrrec perdurà fins a la primera meitat del s XIX, que fou substituït pel de ministre de marina baḥriyye nāẓirī
tríglids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels escorpeniformes integrada per espècies de cap voluminós, protegit per una sòlida cuirassa òssia amb agullons als opercles.
Els radis anteriors de les grans aletes pectorals són lliures i digitiformes, i tenen una finalitat sensorial o locomotora, que els permet de caminar pel fons cercant les preses S'alimenten de molluscs i peixos petits Habiten en fons de sorra de la regió costanera de la plataforma litoral Inclou cinc gèneres, amb set espècies, de colors més o menys roigs, amb vetes blaves a les aletes pectorals Al gènere Trigla pertany la lluerna rossa o viret Tlucerna i el garneu Tlyra , al gènere Trigloporus la lluerna comuna Tlastoviza , al gènere Eutrigla el cap d’ase Egurnardus , al…
lluerna
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids
.
Es caracteritza pel fet de tenir el cap voluminós i protegit per una cuirassa òssia amb agullons als opercles, dues aletes dorsals, la cua recta i les pectorals molt grosses, en forma de ventall i amb tres radis anteriors Habita a la regió costanera de la plataforma continental, sobre fons arenosos i fangosos S'alimenta de molluscs i peixos petits La lluerna Trigloporus lastoviza és anomenada també paona La lluerna fosca Aspitrigla obscura ateny fins a uns 30 cm i és d’un color gris rogenc al dors i als flancs i blanquinós al ventre La lluerna roja o paona o rafet Aspitrigla cuculus…
hàfsida
Història
Membre de la dinastia berber de Tunis (1229-1574).
Abū Zakāriyā Yaḥyà, governador dels almohades a Ifriquiya, s’independitzà en un territori que comprenia de Trípoli a Ceuta El regnat del seu fill, que adoptà el títol califal d’al-Mustanṣir bi-llāh 1235, constituí el moment culminant del poder hàfsida Les lluites internes i diverses ocupacions estrangeres marínides, 1347 i 1357 Barba-rossa, 1534 el debilitaren, fins que, malgrat l’intent hispànic de restauració 1535, els turcs posaren fi definitivament a la dinastia Els hàfsides mantingueren relacions comercials tractats de Panissars, 1285 de Tunis, 1308 i 1403 amb la corona…
cors
Història
Campanya naval empresa per particulars, proveïts d’una patent o autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d’estat de guerra, o contra naus amigues, en cas d’execució d’una represàlia.
Des de l’edat mitjana el cors fou àmpliament utilitzat en les guerres entre els estats marítims Els grans estols estatals es reunien amb molta dificultat i eren molt costosos generalment feien només una campanya de tres o quatre mesos cada any i s’encarregaven de les grans operacions contra els estols o les costes enemigues per contra, la persecució de la marina mercant enemiga, l’hostilització de les costes, etc, eren a càrrec de vaixells armats en cors, que s’esforçaven en llur tasca pel guany considerable que obtenien amb el botí i no pesaven sobre les finances estatals Per evitar els…
apitxat
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte propi de la zona central del País Valencià, des d’Almenara fins a l’Albufera pel litoral, i fins a la vora esquerra del Xúquer per l’interior.
Comprèn, doncs, el Camp de Morvedre, l’Horta i la Ribera Alta, i inclou, per tant, la capital del País i les ciutats de Sagunt i d’Alzira El parlar apitxat ensordeix les articulacions següents la prepalatal africada sonora ž en l’ortografia tj o j , l’alveolar fricativa sonora z en l’ortografia, entre altres posicions, s o z darrera consonant i l’alveolar africada sonora z ortografia tz aquests sons són identificats amb els sords corresponents s ortografia tx , s ortografia s o -ss- i ŝ ortografia ts Així mateix, la v etimològica i ortogràfica es pronuncia bilabial, oclusiva b o fricativa…