Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
roureda

Roureda pròxima al santuari de la Mare de Déu del Clós, a Montagut de Fluvià
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bosc de roures.
Les rouredes són comunitats forestals sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, entre les quals predominen els roures Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià La roureda de roure martinenc es troba a l’estatge montà…
cirerer de guineu

Cirerer de guineu
Muséum National d'Histoire Naturelle. Inventaire National du Patrimoine Naturel (cc-by-nc-sa-3.0)
Fructicultura
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les rosàcies, d’1 a 5 m d’alçada, amb fulles arrodonides, flors oloroses, blanques, agrupades en nombre de 3 a 10 en raïms corimbiformes, i fruits negres, ovoides i amargs, de 8 a 10 mm.
Planta submediterrània, viu a la muntanya mitjana, especialment sobre sòl calcari, particularment a la roureda de roure martinenc També és conreat com a arbre ornamental
castanyeda

Castanyeda
Geobotànica
Comunitat permanent integrada principalment per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina el castanyer.
Al Principat, és un bosc artificial que es fa sobre sòls silicis de la muntanya mitjana, generalment al lloc que ocuparia la roureda de roure martinenc només les estassades periòdiques a què l’home el sotmet impedeixen el restabliment de les comunitats genuïnes Hom explota sovint les castanyedes arranant els arbres després es produeix una rebrotada més o menys coetània que, com en d’altres explotacions d’aquest tipus, en les primeres fases de desenvolupament rep el nom de tanyada i, més endavant, perxada quan a 1,5 m d’alçada els troncs han assolit un diàmetre de 5 cm
fageda

Fageda
© Xevai Varela
Geobotànica
Comunitat vegetal integrada per plantes de fulla tendra i caduca entre les quals domina el faig.
S'estén per Europa i Àsia, en llocs generalment humits Als Països Catalans, hi ha quatre menes de fageda la fageda amb joliu , mancada d’arbusts, que presenta un estrat herbaci exuberant i que forma un garlanda ininterrompuda al llarg del vessant nord dels Pirineus, la fageda amb ellèbor verd, d’estrat herbaci pobre, que es fa tot al llarg del vessant sud, on el grau d’humitat és més baix, i la fageda amb boix i la fageda amb lúzula , força empobrides, amb estrat arbustiu i herbaci integrat en part per espècies de la roureda, com el boix, i fins i tot de tall mediterrani, que es…
auró

Auró negre
© Xevi Varela
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les aceràcies, de fulles oposades i lobulades o compostes, de flors generalment unisexuals, verdoses i agrupades en ramells, i de fruits en disàmara; a la tardor, la capçada pren un to vermell viu o daurat.
Són propis de les regions temperades humides de l’hemisferi nord A Europa es fan diverses espècies d’aurons sempre flotes petites, mai en masses forestals considerables, la majoria de les quals hom pot trobar als Països Catalans, principalment a les rouredes i a les fagedes de la muntanya mitjana, i també als alzinars humits blada , erable , plàtan fals , etc Són especialment freqüents en llocs humits l’ auró blanc A campestre , que és un arbre de fulles pentalobades i dentades, fruits amb ales molt separades i branques joves, recobertes d’una capa de suro i, en paisatges de roureda…