Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
sèrpula
fototeca.cat
©
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris de l’ordre dels sabel·limorfs
, de la família dels serpúlids, amb opercle cartilaginós formant un embut sobre un peduncle.
L’espècie principal, Serpula vermicularis , té dos lòbuls branquials de 30 o 40 filaments, de 50 a 70 mm de llargada i de 5 a 6 mm d’amplada, i el tub calcari és fix sobre pedres i closques Molt comuna a la Mediterrània, és anomenada també cuc de closca
sedentaris
Helmintologia
Subclasse d’anèl·lids poliquets integrada per animals que tenen el cos subdividit en diverses regions amb metamerització heterònoma, amb les brànquies limitades a un cert nombre de metàmers i sense trompa evaginable.
Són sèssils, habiten dins uns tubs construïts per ells mateixos o en galeries excavades a la sorra Es nodreixen de detrits o de plàncton i alguns són comensals o paràsits En són espècies importants l’arenícola Arenicola marina , l’espirografis Spirographis spallanzanii , la sèrpula Serpula vermicularis i l’espirorbis Spirorbis laevis L’espirografis i la sèrpula són corrents a la Mediterrània a poca profunditat
serpúlids
Helmintologia
Família d’anèl·lids poliquets de l’ordre dels sabel·limorfs, que habiten dins de tubs calcaris fixos (de vegades amb un opercle que tanca el tub), de cos allargat i tòrax ben diferenciat de l’abdomen, de prosoma molt reduït i boca envoltada d’un cadena de tentacles o plomall branquial terminal cefàlic que surt d’un coll membranós en el primer segment.
Són micròfags Les espècies més importants són Serpula vermicularis sèrpula o cuc de closca, Pomatoceros triqueter cuqueta de closca, Hydroides sp i Spirorbis sp espirorbis Totes elles són comunes a les costes dels Països Catalans
anèl·lids
Poliquet sedentari (anèl·lid)
© Fototeca.cat
Helmintologia
Embrancament d’animals invertebrats, que comprèn els cucs pròpiament dits.
Anatomia i fisiologia dels anèllids Els anèllids són animals triploblàstics, celomats i protostomats, amb simetria bilateral Tenen el cos segmentat, de forma cilíndrica o aplanada dorsiventralment, i mancat d’apèndixs articulats La segmentació afecta l’organització interna i externa del cos Cada segment extern correspon en general a un metàmer intern excepte en els hirudinis, que tenen més segments externs que interns La metamerització és homònoma en general tots els segments són equivalents, excepte el primer i el darrer, que són diferenciats Cada metàmer consta d’una capa epidèrmica que…