Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
simonia
Història
Dret canònic
Compra i venda de coses sagrades.
El mot prové del pecat de Simó el Mag i suposa una pretensió sobre un bé espiritual gràcia, sagraments, jurisdicció eclesiàstica, prebenda, ordenació, etc en canvi d’un preu temporal diners, presents o altres avantatges, com protecció, recomanació, etc L’Església la considera una profanació i una injúria als béns espirituals i declara nulles totes les nòmines i convencions simoníaques, així com l’exercici del sacerdoci obtingut per simonia Condemnada ja pels concilis d’Orleans 553, 549 i de Clarmont d’Alvèrnia 535, fou un flagell a l’època feudal, amb tot el mercadeig de prebendes, comendes,…
profà | profana
Religió
Contrari a la reverència deguda a les coses sagrades.
Equival a irreverent, indigne, impiu, sacríleg
pompa
Història
Acompanyament sumptuós o comitiva solemne en ocasió de festes, cerimònies o d’altres esdeveniments de la vida pública o privada.
A l’antigor clàssica indicava una processó en ocasió de sacrificis, de funerals, de noces i, sobretot, d’entrades triomfals, durant la qual eren transportades imatges sagrades, trofeus i efígies d’emperadors
teofania
Religió
Aparició o manifestació sensible de la divinitat.
Hom sol emprar aquest nom quan es tracta de divinitats personals o personalitzades Si la manifestació es refereix a les forces sagrades en general, hom utilitza el mot hierofania Si bé qualsevol realitat mundana pot ésser considerada teofànica en tant que revela l’existència i el poder de Déu, hom reserva el nom de teofania per a les manifestacions sorprenents o extraordinàries
venerar
Religió
Retre culte (als àngels, als sants o a les coses sagrades).
Amb relació a Déu, hom parla, més pròpiament, d' adorar
publicar
Dret canònic
Fer les amonestacions matrimonials o la publicata d’unes ordenacions sagrades.
acròstic
Literatura
Composició acròstica.
L’ús dels acròstics es troba ja en les sagrades escriptures els salms i algun càntic abecedaris inicien cada versicle o estrofa amb una lletra de l’alfabet hebreu Alguns escriptors grecs i romans compongueren acròstics amb els títols de llurs obres La tradició dels acròstics fou recollida pels monjos medievals i pels grans poetes del Renaixement La literatura barroca els utilitzà abusivament i han arribat fins als temps moderns
teàndric | teàndrica
Cristianisme
Dit d’un ésser o d’un obrar que és alhora diví i humà.
Aplicat d’antuvi a certes accions de la vida de Crist, on resplendeix la seva divinitat, el terme és aplicat també a tots els actes de Crist sense cap excepció, i, per extensió, a les institucions religioses vinculades a ell, com és ara les Sagrades Escriptures, l’Església, els sagraments El mot, creat Θεανδρικαì ‘ενέργειαι pel Pseudo-Dionís, fou utilitzat sovint en sentit monofisita, però Màxim el Confessor el defensà com el terme que expressava millor la unió i interacció de les dues natures de Crist
trompeta
Trompeta
© Fototeca.cat
Música
Instrument aeròfon d’embocadura semiesfèrica i de metall que consisteix en un llarg tub, comunament corbat dues vegades i de secció cilíndrica en dues terceres parts i cònica al pavelló.
El tub sol tenir un metre de llargada És molt antiga, i ha tingut funcions sagrades, militars, fúnebres i solemnes N'hi ha dues modalitats la simple, que només dóna la sèrie d’harmònics del so fonamental, i la cromàtica o de pistons Dins la primera modalitat hi ha la corneta militar La trompeta de pistons, inventada per Blühmel i Stölzel al començament del s XIX, pot executar totes les notes de l’escala cromàtica Els tipus més utilitzats en l’orquestra són la de si bemoll i la de do trompeta © Fototecacat
reproducció
Art
Objecte que reflecteix o és conformat a un altre objecte tingut per original artístic, per tal d’utilitzar-lo en major o menor grau com a intermediari per a la documentació, coneixement o fruïció dels valors històrics, culturals, estètics o funcionals de l’objecte original.
Comprèn tota la problemàtica dels calcs, les còpies, les rèpliques, les seriacions, etc no pas la dels plagis i falsificacions, que pretenen de fer-se passar per l’objecte original, des de la còpia fidel d’imatges sagrades i de la repetició d’escenes, cicles o esquemes figuratius o decoratius en l’antiguitat preclàssica i clàssica i en el món medieval, i des de la fabricació de còpies als tallers renaixentistes italians, o de la difusió del gravat, o els revivals , fins a l’actual producció industrial o sistemàtica d’imatges i d’objectes mitjançant sofisticades tecnologies