Resultats de la cerca

És un sòlid cristallí incolor, soluble en l’aigua i els solvents orgànics, que es fon a 87°C Hom l’obté de les seves fonts naturals i per escalfament del fenol amb diclorur de metilè en medi fortament bàsic És emprat en medicina per al tractament tòpic del reumatisme Hom l’anomena també saligenina

Fou descobert l’any 1839 per R Piria en la degradació de la salicina Hom l’obté industrialment per tractament del fenòxid sòdic amb diòxid de carboni i calor amb posterior acidificació Presenta una forta associació intramolecular per pont d’hidrogen i és emprat fonamentalment en la fabricació de l’aspirina i de diversos èsters salicilat, i d’altres derivats que també presenten activitat farmacològica, com a intermedi en la síntesi de colorants i perfums i com a fungicida Tot i presentar activitats antipirètica, analgèsica i antireumàtica, no és emprat en medicina a causa de la seva toxicitat

Hom l’obté per la reacció de Reimer-Tiemann, a partir del fenol És emprat com a agent quelant en anàlisi química, en perfumeria i en la síntesi de la cumarina

És un sòlid cristallí incolor, soluble en alcohol i poc soluble en l’aigua, que es fon a 142°C Hom l’obté per amonòlisi del salicilat de metil Presenta la mateixa activitat que l’àcid salicílic, amb uns efectes secundaris molt disminuïts, raó per la qual pot ésser emprada com a antireumàtic per via oral

La força dels àcids fenols depèn de la posició relativa de les dues funcions En el cas dels àcids hidroxibenzoics que són els àcids fenols més simples, l’isòmer orto àcid salicílic és molt més fort que l’àcid benzoic, l’isòmer meta lleugerament més fort i l’isòmer para lleugerament més feble Aquest comportament complex és explicat per l’acció combinada dels efectes inductiu i mesomèric, i per la formació d’un enllaç hidrogen en l’àcid salicílic

Només amb finalitats pràctiques, els analgèsics poden classificar-se en tres grans grups els que actuen en quadres de dolor visceral , els analgèsics menors i els indicats en quadres de dolor còlic renal o biliar Els analgèsics recomanats per al dolor visceral metadona, morfina, pentazocina i petidina presenten un espectre ampli d’actuació, però comporten força efectes secundaris nàusees, afectació mental, depressió respiratòria, tolerància i dependència Pel que fa als analgèsics menors , destaquen els derivats de l’àcid salicílic àcid acetilsalicílic, acetilsalicilat de lisina,…

Els agents d’absorció emprats de manera més corrent són derivats de la benzofenona, de l’àcid salicílic, de l’acrilonitril o del benzotriazole

Hom l’obté a partir de l’àcid salicílic i l’anilina i és emprat com a fungicida, especialment en el tractament de la tinya

Sovint hom empra càustics més o menys lleugers, als quals és incorporat algun excipient apropiat, com l’anomenada mantega de paper o el collodió elàstic salicílic

És un sòlid cristallí que es fon a 105-106°C És soluble en aigua, alcohol i èter Pot ésser obtingut per reducció de l’àcid salicílic, seguida d’hidròlisi àcida És emprat en la indústria dels plastificants i com a monòmer per a copolimeritzacions