Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
sara
Pastisseria
Pastís fet amb bescuit i crema de mantega, recobert amb la mateixa crema i trossets d’ametlles torrades.
A vegades hom posa sucre de llustre per fora i fa amb la crema, per sobre, un dibuix en forma de reixat El seu nom prové de l’actriu Sarah Bernhardt
busqueta
Busqueta vulgar (H. polyglotta)
© Sarah Gregg
Ornitologia
Gènere de moixons de la família dels sílvids, d’uns 13 a 15 cm, insectívors, molt cantaires i comuns als jardins, als conreus i als boscs poc densos.
La busqueta vulgar H polyglotta té el dors gris verdós i el ventre groguenc, i és estesa per tota la península Ibèrica, França, i Itàlia La busqueta pàllida H pallida té el dors de color d’oliva o grisós i el ventre blanc ocraci a Europa nia als Balcans i al sud de la península Ibèrica, en matolls i palmeres La busqueta grossa H icterina és centreeuropea i és de pas als Països Catalans
ungla de canari
Ungla de canari
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, pubescent, de 10 a 50 cm d’alt, de fulles imparipinnades, de flors grogues, en petits ramells, i de fruits en llegum lomentaci, arquejat i reticulat.
Es fa en llocs secs i sorrencs, a la regió mediterrània
poll de mar
Poll de mar
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Carcinologia
Crustaci peracàride marí de l’ordre dels isòpodes, de la família dels cimotòids, de 3 cm, que és de color bru negrenc i viu paràsit extern dels peixos.
Té el cos aplanat i segmentat, i l’últim parell de potes abdominals fan d’apèndix caudal bifurcat
vaca serrana
vaca serrana
sarah faulwetter (CC BY-NC-SA 2.0)
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels perciformes, de la família dels serrànids, que pot atènyer uns 25 cm, de color groguenc, sobre el qual es destaquen bandes transversals més fosques, algunes de les quals bifurcades, amb una taca blava o violeta al ventre (l’adult) i amb nombroses línies retortes al cap.
Presenta radis espinosos a la part anterior de l’aleta dorsal És abundant entre les pedres i la vegetació poc profundes de la zona costanera superior de la Mediterrània, l’oceà Atlàntic i la mar Negra La carn té poc valor alimentari
herba de l’escorpí
Herba de l’escorpí
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Botànica
Herba anual de la família papilionàcies, d’un o dos pams d’alçada, que es caracteritza per l’aspecte glauc i per les fulles simples i el·líptiques les inferiors i trifoliolades les superiors; les flors són grogues.
moixera
Fulles i flors de moixera
Sarah Gregg (cc-by-nc-sa)
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de 2 a 10 m d’alçària, de fulles ovals, dentades i tomentoses al revers, de flors blanques, reunides en corimbes, i de fruits pomacis, petits i vermells.
És freqüent en zones boscoses de l’estatge montà
querubí
Querubí esculpit en una columna del cementiri de West Laurel Hill, Estats Units
Sarah Gath (CC BY 2.0)
scat
Música
Forma de cantar desenvolupada amb el jazz i que consisteix a improvisar cantant síl·labes onomatopeiques o sense sentit.
De manera recíproca a la influència que, en la música afroamericana, tingué la interpretació vocal sobre la instrumental, aquesta fou imitada per la veu, creant la tècnica scat Així doncs, el primer gran intèrpret de scat fou el trompetista i cantant Louis Armstrong, que l’emprà en la peça Heebie Jeebies el 1926, i l’any següent gravà el celebrat solo scat de Hotter than That L' scat ha estat present en els diversos estadis de desenvolupament del jazz i la música afroamericana Entre els cantants i instrumentistes que han destacat fent-ne ús hi ha Ella Fitzgerald, Eddie Jefferson, Betty…