Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
sarró
Bossa, normalment de pell, que usen els pastors per a portar principalment el menjar.
sarró
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les quenopodiàcies, de 10 a 80 cm d’alçada, pulverulenta, de fulles hastades i de flors verdoses, aplegades en inflorescències terminals estretes, i de fruits en aqueni.
Creix en corrals, en vores de camins i en sòls nitrificats, en una gran part d’Europa, sobretot a muntanya De vegades és consumida com a verdura
sarró
Bossa de pell, lona, etc, que hom duu penjada a l’espatlla per a usos diversos.
ventre en sarró
Biologia
Deformació del ventre observada en obesos de certa edat i multípares.
El ventre, en lloc de fer prominència cap endavant, penja damunt el pubis i les cuixes
sarronets de pastor
Sarronets de pastor
© Fototeca.cat
Fitopatologia
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, pubescent, de 20 a 40 cm d’alçada, fulles basals en roseta, poc o molt dividides, i les caulinars amplexicaules, flors blanques, petites, agrupades en raïm i típics fruits en silícula triangular, en forma de petita bossa aplanada.
És freqüent als horts, marges, vores de camins, a tot el país, on floreix gairebé tot l’any Ha estat emprada com a antihemorràgic i regulador del flux menstrual
sarronet
Sarró petit.
bossot
Bossa grossa, sarró.
musette
Música
Tipus de cornamusa molt usat a França, com a instrument cortesà, durant els segles XVII i XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble A la cort de Versalles imperà la moda de recrear ambients i situacions més o menys bucòlics A tal efecte, s’estengué l’ús d’alguns instruments la sonoritat dels quals era tinguda per ’rural’ o ’pastoril' És el cas de la musette , que evolucionà ràpidament com a instrument cortesà De dimensions reduïdes, tenia dos tubs melòdics i un nombre variable de bordons, tots ells de llengüeta doble Els tubs melòdics eren dos oboès de secció cilíndrica connectats l’un amb l’altre El més llarg, combinant forats i claus, produïa…
follet
Folklore
Esperit familiar, més aviat entremaliat i faceciós que malèfic, imaginat per la superstició popular, el qual habita certes cases, turmenta la gent durant el son, etc.
Al Principat, en especial a la part septentrional, hom considera el follet dins aquesta línia de geni entremaliat que trena les cues dels cavalls i animals de peu rodó, posa en desordre el que troba al pas, escampa el gra, etc A Mallorca i a Eivissa, on tenen aquest paper els dimonis boiets i els homenets de colzada, el follet és un esperit diabòlic al servei de determinades persones, a les quals confereix propietats màgiques, com fugir o desaparèixer el solen dur generalment dins una bossa o un sarró