Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
serenitat
Història
Títol honorífic que hom donava als reis i als prínceps que tenien el tractament de sereníssim
.
torbar
Alterar la quietud, la serenitat, la luciditat, etc.
apatia
Filosofia
Absència de passions.
En l’estoïcisme i d’altres escoles, virtut suprema del savi per la qual aconsegueix la indiferència respecte als mòbils externs, que li dóna la serenitat de l’ànima
atordir
Fer perdre la serenitat, la presència d’esperit, el cap.
sang freda
Serenitat i domini de si mateix davant el perill o la passió.
descompondre’s
Perdre, en les paraules o en els actes, la circumspecció habitual, la serenitat.
èxtasi
Patologia humana
Estat mental caracteritzat per una contemplació profunda i una expressió absorta de serenitat.
És acompanyat d’una disminució de la sensibilitat i de la mobilitat
núvol
Qualsevol cosa que enfosqueix la vista, que ofusca la intel·ligència, que altera la serenitat, etc.
dionisíac | dionisíaca
Filosofia
En la filosofia de Nietzsche, dit de l’exaltació tràgica i patètica de la vida, en oposició a la serenitat apol·línia.