Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
bossa serosa
Anatomia animal
Cavitat plena d’un líquid serós que es forma al voltant de les articulacions, en el punt de fricció d’un tendó.
membrana serosa
Anatomia animal
Membrana que recobreix les vísceres i l’interior de les cavitats tancades de l’organisme.
serós | serosa
serós | serosa
telorrea
Medicina
Secreció serosa pel mugró.
En la pràctica clínica es diferencia la uniorificial de la pluriorificial La secreció d’un sol galactòfor indica una patologia intraductal èctasi ductal, papilloma intraductal, càncer, etc i la secreció pluriorificial és secundària a una patologia endocrina o a l’efecte secundari d’algun medicament L’estudi de la telorrea uniorificial es basa en l’estudi citològic del líquid secretat i la realització d’una galactografia En canvi, en la telorrea de causa endocrina cal comprovar la concentració de prolactina a la sang i, si és alta, estudiar la hipòfisi mitjançant ressonància magnètica per…
paròtide
Anatomia animal
La més voluminosa de les glàndules salivals, pariona, situada darrere la branca ascendent del maxil·lar inferior.
És una glàndula serosa, que secreta la saliva fluida i rica en ptialina a la boca a través del conducte de Stenon, el qual desemboca prop de la segona molar superior
bursitis
Patologia humana
Inflamació d’una bossa serosa.
Les bosses es troben en els llocs on els tendons passen per damunt de les prominències òssies i si són profundes poden comunicar amb una articulació Les que més s’afecten són la subacromial, la de l’olècran colze del miner, colze del tennista, la prepatellar genoll de les beates, la retrocalcània del tendó d’Aquilles, la isquiàtica cul de sastre o de teixidor, la del primer metacarpià galindó, etc Les causes són sovint poc clares, però cal assenyalar els traumatismes, les infeccions, la gota i les artritis cròniques La bursitis aguda provoca dolor, limitació del moviment i tumefacció, i…
annex embrionari
Biologia
Formació embrionària que limita i aïlla parcialment l’embrió de la part extraembrionària.
En els vertebrats amniotes els tres annexos embrionaris principals són el sac vitellí , l' amni i l' allantoide , bé que sovint hom hi considera també la serosa En els mamífers, i a l’inrevés d’allò que s’esdevé en els ocells i rèptils, per tal com l’ou no duu reserves nutritives, la formació dels annexos embrionaris és molt precoç estat de bàstula secundària o de gàstrula Els annexos embrionaris, en produir-se el naixement del nou individu, són abandonats, llevat del sac vitellí en ocells i rèptils, el qual s’incorpora a l’embrió a nivell de l’intestí