Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
siconi

Siconi (figa)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Infructescència constituïda per un receptacle piriforme o arrodonit, més o meys carnós, buit a l’interior i amb una obertura apical guarnida de petits hipsofil·les, a les parets internes del qual són inserits els fruits.
Els siconis són característics del gènere Ficus Les figues són siconis amb el receptacle molt carnós, sucós i dolç
infructescència
Botànica
Conjunt de fruits procedents d’una inflorescència i més o menys concrescents.
En són exemples el poliaqueni del plàtan d’ombra, el siconi de la figuera i la sorosi de l’ananàs
figuera

Branques i fulles de figuera
© Xevi Varela
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les moràcies, de fins a 5 m d’alt, de capçada, amb làtex lletós, i de fulles caduques palmatilobulades, grosses, pubescents i aspres.
Les flors són dins un receptacle piriforme Els fruits i el receptacle constitueixen un tipus particular d’infructescència anomenat siconi , que correspon a la figa És un arbre típicament mediterrani, que prefereix terrenys calcaris i argilosos N'hi ha nobroses varietats blanca, negral, verdal, rogica, de coll de dama, cucarella, sajola, etc
cabrafiga
Siconi carnós, rarament comestible, de la cabrafiguera.
inflorescència
Botànica
Conjunt de flors agrupades.
Les inflorescències són de dos tipus racemoses, botrítiques o indefinides , si l’eix creix indefinidament, i cimoses o definides , si l’eix acaba en una flor i el creixement esdevé lateral Una inflorescència és simple si les ramificacions de l’eix principal són uniflores, i composta si són multiflores Sovint les inflorescències presenten hipsofilles bràctees i bractèoles Entre les inflorescències racemoses cal esmentar l’ament, l’espàdix, l’espiga, el corimbe i el raïm, en les quals l’eix principal és el més desenvolupat també cal esmentar el capítol, el glomèrul i la umbella, en les quals…
figa
figues
© Fototeca.cat
Botànica
Siconi de la figuera, periforme, de pell verdosa, morada o negra, segons les varietats.
Les figues, que havien estat potser la fruita dominant als Països Catalans llevat dels àmbits muntanyencs, han anat perdent terreny La contracció del conreu de figueres s’inicià a la fi del segle XVIII, al Rosselló Ha perdurat, però, a les regions de Lleida, Castelló de la Plana, Alacant, Oriola i Mallorca En la de Lleida, el centre principal han estat els municipis riberencs del Cinca Vilella, Saidí, Fraga i Torrent la producció de figues de Fraga , de les més prestigioses, era d’uns 18000 q el 1930, i ascendí a uns 30000 el 1950 però el 1973 la majoria de les figueres havien estat…
ficus

Ficus penjant ( Ficus pumila )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes llenyoses, de la família de les moràcies, de fulles simples i fruits en siconi que comprèn unes 2.000 espècies, pròpies de països tropicals i subtropicals.
Una espècie, destacada del gènere és la figuera El ficus de cautxú o, simplement, ficus F elastica és cautxífer i, a causa de la bellesa de les fulles, oblongues, gruixudes i d’un verd fosc brillant, és plantat com a ornamental