Resultats de la cerca

Els tres tipus majors d’ambigüitat són la fonològica, la lèxica i la sintàctica En l' ambigüitat fonològica un mateix so pot representar dos fonemes en barceloní, les dues primeres vocals de nuvolada sonen igual, i un mateix fonema pot tenir dos comportaments fonològics distints, per exemple, |k| a rec regar o a roc roca l' ambigüitat lèxica pot ésser semàntica banc per a seure, de finances, de sorra, de sardines o funcional la crítica de Riba , on Riba pot ésser el crític o el criticat aquest darrer cas es fon gradualment amb l' ambigüitat sintàctica ,…

En l’ordre d’idees de la tradició gramàtica escolar, l' anàlisi gramatical es redueix essencialment a dues operacions la identificació dels membres d’una frase i de la funció sintàctica que exerceixen, i l’assignació de cada mot a una d’entre unes quantes classes de mots preestablertes només secundàriament hom practica l’anàlisi morfològica, és a dir, la divisió dels mots en els morfemes que els componen En la lingüística moderna, i especialment en l’estructuralisme de 1930-50, el terme d’anàlisi ha adquirit un sentit molt general, i designa pràcticament qualsevol operació de la…

Així, en una instrucció, permet la seva identificació immediata, sense que calgui fer l’anàlisi sintàctica del text En els sistemes de documentació automàtica, permet trobar els documents que hi són associats

Pot ésser usual o semàntica , no condicionada per circumstàncies sintàctiques serveix el “dinar” als malalts, el “blanc” de l’ull, no m'ha dit el “perquè" , o bé ocasional o sintàctica , condicionada per un context té un “caminar” tot xiroi, Jaume I el “Conqueridor”