Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
sitja
Agronomia
Dipòsit cilíndric o prismàtic, generalment de planxa d’acer o de formigó armat, amb una alçada de quatre a vuit vegades el diàmetre o el costat de la base.
Destinat a l’emmagatzematge i la conservació de diversos productes, especialment cereals, però també farratge, minerals, etc, que són carregats per la part superior del dipòsit i descarregats per la seva part inferior
sitja
Conjunt de sitges per a l’emmagatzematge d’arròs
© Fototeca.cat
Agronomia
Cavitat subterrània destinada a guardar-hi productes collits del camp, especialment cereals.
sitja barrejadora
Alimentació
Tecnologia
Dipòsit utilitzat per a la barreja de sòlids que no presenta elements mòbils.
La barreja es presenta per efecte de la gravetat La sitja es carrega en capes successives dels productes a barrejar Els productes s’extreuen de diferents nivells per mitjà de tubs sonda de diàmetres proporcionals a les quantitats que entren a la barreja
carbonera
Química
Pila de fusta tapada amb llenya verda, herba i terra, on era obtingut carbó vegetal, per carbonització de la fusta.
La combustió era iniciada per un forat o xemeneia situat al mig de la pila i era regulada obrint forats laterals que permetien una circulació limitada d’aire És anomenada també pila de carbó o sitja
bitllar
Destapar l’ull de la pila o la sitja i afegir-hi nous bitllots o llenya.
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…
llosa
Oficis manuals
Peça plana de pedra o de ferro amb què hom tapa l’ull de la sitja de carbó.