Resultats de la cerca

Era una especialització del canviador, sorgida a la fi del s XIV

Sorgida al final del s VII, la secta s’estengué s VIII al nord d’Àfrica

Sorgida al final del segle XVI als Països Baixos, constitueix la base dels jocs de trompeteria del pedal En els grans instruments, apareix també en l’orgue major i dona el seu nom a un cos d’orgue el teclat de bombarda

Argumenta que hi predominen l’egoisme, el clientelisme i altres criteris antieconòmics La teoria revisa tots els àmbits polítics i administratius vot, partits, burocràcia, justícia, etc i formula propostes normatives Sorgida als Estats Units, a la darreria dels cinquanta, té per autors JM Buchanan, G Tullock, A Bernard i altres

El terme es refereix a la música sorgida a Alemanya en el període d’entreguerres com a resultat de la reacció antiromàntica i sota l’ideal d’un art en què els mateixos receptors poguessin participar activament Es poden considerar dins d’aquesta categoria algunes obres de P Hindemith i K Weill

Sorgida sens dubte d’una de les figures de la baixa-dansa al segle XV n'era el pas concloent, es constitueix suite de quatre tipus Al començament del segle XVIII caigué en desús i ja no evocà més que una dansa vilatana, però que fou l’origen de formes vives en la música clàssica

Del francès antic patoier , ‘parlar amb escarafalls’, és una denominació pejorativa parallela a d’altres de no gentilícies, com xapurreat, etc sorgida a França per a referir-se, despectivament, als parlars perifèrics del centre cultural i que es onsideraven corromputs En el cas del benasquès, la denominació s’ha utilitzat pels seus mateixos parlants per a referir-se al parlar propi, de transició entre l’aragonès i el català

En totes aquestes partitures, el caràcter líric de la cançó contrasta amb el ritme més viu de la dansa Comparteixen un segell harmònic molt personal i la base temàtica sorgida de la tradició musical catalana Posteriorment altres compositors han emprat aquesta forma musical Bibliografia Complement bibliogràfic Amades i Gelat, Joan Grau i Martí, Jan Puig, Lluís Danses de la terra música i dansa tradicional de les comarques de Barcelona , El Mèdol, Tarragona 1997-1998

Sorgida d’una de les figures de la dansa baixa, al segle XV n’era el pas concloent, i al segle XVI era ja una de les danses de grup més populars a França Els balladors, agafats per les mans, formaven un cercle o una cadena, i es desplaçaven amb un moviment lateral característic La música podia ser cantada o instrumental Thoinot Arbeau, en la seva obra Orchésographie 1588, en distingí quatre tipus principals i més d’una vintena de variants que diferien en caràcter i ritme

Té diversos moviments de tres a set, i alguns són de dansa Sovint és per a petits conjunts d’instruments Al s XVIII designà habitualment una composició instrumental amb caràcter de suite Mozart i Haydn n'escriviren de remarcables Al s XIX el terme passà a designar variacions sobre motius famosos i, a la primera meitat del XX, Bartolí, Roussel i altres compositors destacaren amb algunes obres de formes lliures que designaren amb aquest nom