Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
quinta essència
Nucli essencial, part més subtil d’una substància.
busca
Porció menuda, subtil, d’alguna cosa, engruna, volva, bri, palleta, etc.
cantell
Música
Part esmolada del tub dels instruments aeròfons que talla l’aire tot induint-lo a vibrar a banda i banda.
Aquest moviment oscillant del raig d’aire genera la vibració inicial que produeix el so de l’instrument És indispensable, perquè el so s’estabilitzi, que l’aire interior del tub o cavitat de l’instrument entri en ressonància amb aquesta vibració inicial El cantell pot estar tallat de forma longitudinal en l’extrem superior del tub perpendicularment al seu eix, com a les flautes obliqües nay en una entalla més enfonsada del mateix extrem, com a les quenas americanes o bé en una finestra oberta en la part superior del tub, com a les flautes de bec, els flabiols, els tubs d’orgue i les flautes…
tarlatana
Indústria tèxtil
Teixit clar i subtil de cotó, amb lligat de plana, fortament aprestat, emprat especialment per a fer-ne mosquiteres.
determinisme
Geografia
Corrent del pensament geogràfic que intenta d’explicar els fets mitjançant la influència decisiva dels condicionaments naturals.
Hom no pot parlar d’un determinisme absolut, per tal com no es dóna gairebé mai una dependència total entre els fets físics i l’acció de l’home Hi ha, però, una certa interconnexió La influència dels factors físics relleu, clima, hidrografia, sòls, mantell vegetal té un pes no gens negligible segons les condicions tècniques, la voluntat i l’organització de cada lloc Hom pot admetre, doncs, que el determinisme existeix més o menys en funció del grau de desenvolupament cultural i tècnic d’un grup humà concret Els pobles molt endarrerits culturalment com els indígenes de l’Amazones o els pigmeus…
perfil
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Adorn delicat i subtil que hom posa o fa a un objecte, especialment al seu caire o al seu extrem.
refinar
Fer més delicat, més subtil (quelcom), llevar-ne tot allò que pot tenir de groller, de vulgar, d’inelegant; polir.
swing
Música
Fenomen rítmic produït en la música de jazz que consisteix en una interpretació del ritme marcada, però elàstica i impulsiva, que dona una sensació de balanceig.
Swing © Fototecacat/ Jesús Alises Tots els instruments en generen, emprant, combinats, el fraseig jazzístic d’atacs, lligats, accents, inflexions i altres mitjans Cada nota té un efecte propulsiu que progressa sobre el pols subjacent, el qual és molt estable i es gronxa gràcies a l’accentuació dels temps dèbils, que s’anomenen backbeats temps dos i quatre en compàs de 4/4, el més usual El fenomen del swing és inherent al jazz i resultà de la confrontació de les tradicions musicals africanes i europees En la parla dels músics s’empra també el verb to swing S’anomena swing feel la…
joglar
Literatura
Al món romànic medieval, transmissor oral de peces literàries, generalment en recitat cantat i sovint acompanyat d’instruments musicals.
Gràcies als joglars les obres literàries, anònimes o d’autor conegut, arribaven al públic, el qual era en gran part privat de la lectura, no solament per motiu de l’abundós analfabetisme, ans encara per la raresa i el gran preu del llibre manuscrit El joglar de gestes , a càrrec del qual anava la recitació d’obres molt extenses, havia d’ésser dotat de bona memòria i de suficient enginy per a suplir-la amb la improvisació, i no calia que fos un músic expert, per tal com la melodia de les peces narratives era monòtona i simple El joglar de lírica , a càrrec del qual anava la difusió de peces…
vibrato
Música
Tipus d'ornamentació consistent en l’oscil·lació lleugera de l’afinació d’una no ta, de velocitat variable, produïda amb finalitats expressives i/o de qualitat sonora.
Les primeres referències existents sobre el vibrato segle XVII el presenten com un ornament l’ús del qual es restringeix a determinades situacions Molt aviat, però, una manifestació més subtil d’aquest vibrato s’incorporà al so habitual dels instruments d’arc F Geminiani així ho reflecteix en el seu tractat The Art of Playing on the Violin , 1751 Al segle XIX, aquest fet tingué gairebé la consideració de norma Això no obstant, al llarg de la història també hi ha hagut importants detractors d’aquesta pràctica, com L Mozart o L Spohr, que en defensaven el concepte originari d’…