Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
pluriestratificat | pluriestratificada
Que comprèn diversos estrats superposats.
buc
Tecnologia
Carcassa total o parcial d’un moble, especialment, en una taula, el cos que conté els calaixos.
En un moble de dos cossos superposats, hom parla de buc de dalt i buc de baix
pasta fullada
Alimentació
Pasta de farina estirada en fulls primíssims i superposats diverses vegades.
Hom l’empra per a fer tortells i pastissos de formes diverses
píleu
Meteorologia
Núvol de petita extensió en forma de barret o caputxó situat damunt del cim d’un núvol cumuliforme.
De vegades s’observen diversos pileus superposats El pileus apareix generalment sobre els núvols de tipus cúmulus o cumulonimbus, quan el seu creixement vertical interfereix un corrent o vent horitzontal existent en aquells nivells de l’atmosfera
multifònic
Música
En alguns instruments de vent, so compost en el qual es distingeixen diferents notes simultànies.
Mitjançant tècniques especials d’emissió, alguns instruments aeròfons poden deixar sentir sons diferents superposats Es tracta d’un recurs que aprofita la diferenciació auditiva dels sons parcials no harmònics, els quals tendeixen a sentir-se separats de l’espectre tímbric d’una nota en concret Amb embocadures i digitacions especials, es reforcen aquests sons a fi que se sentin com a acords més o menys dissonants Emprats com a efectes expressius, els multifònics han estat utilitzats per molts compositors i intèrprets del segle XX
esclop
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de l’ordre dels monotocardis, de la família dels caliptrèids, de 3 a 4 cm de llargada.
La conquilla és senzilla, en forma de sac i amb un lleu enrotllament És micròfag i filtrador Viu sobre pedres i sobre conquilles de musclos i ostres i quan arriba a adult no abandona el lloc on es fixa És hermafrodita proteràndric els joves mascles s’installen sobre les conquilles de les femelles, que són més velles, i quan a llur torn es transformen en femelles reben al damunt nous mascles Arriben a formar cadenes de sis a deu individus superposats És freqüent a les costes dels Països Catalans
aparell de Bessel
Física
Aparell de precisió construït per F.W. Bessel per a la mesura de bases.
Consisteix en dos regles superposats d’uns 4 m de longitud, soldats per un extrem i recolzats sobre rodets encaixats en un sòlid suport de ferro És essencial de conèixer la temperatura de l’aparell per a deduir-ne la longitud exacta Per al seu ús hom disposa 4 o 5 aparells collocats l’un darrere l’altre, deixant entre ells una petita distància que hom mesura amb el cuny micromètric de Reichenbach L’error relatiu comès en la mesura amb aquest aparell es pot reduir a 1/1 000 000
identificació
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Deducció del model matemàtic d’un sistema a partir de les mesures de la resposta a uns determinats senyals (esglaó, impuls, sinusoide, soroll blanc).
El seu objectiu és facilitar la predicció del comportament del sistema com a resposta a d’altres entrades El problema de la identificació pot ésser considerat com el dual del control amb el qual apareix simultàniament hom no pot controlar adequadament un sistema les característiques del qual no són conegudes prèviament o almenys durant el control La condició per a una identificació completa del model d’estat és l'observabilitat Els experiments poden fer-se on-line superposats al funcionament normal del sistema dins la línia de producció o off-line separant prèviament el sistema…
liofilitzador
Química
Aparell emprat per a dur a terme la liofilització.
Consta de quatre parts generals la cambra seca, el condensador, el sistema de buit i el compressor de fred La cambra seca és el lloc on hom colloca la substància a liofilitzar té una gran superfície, i consta de diferents compartiments superposats, on el tancament és hermètic En el condensador , que comunica amb la cambra, es condensen els vapors procedents de la sublimació de la substància hom el manté a una temperatura més baixa que la cambra seca El sistema de buit i el compressor , que són les parts més importants, produeixen el buit i els canvis de calor necessaris a la…
cornisa
Arquitectura
Element arquitectònic sortint, generalment horitzontal i motllurat, que corona una façana.
Entre els egipcis tenia forma de quadrant de cercle sostingut en un cor A Grècia la cornisa adquirí una particular importància era un dels tres elements de què constava l’entaulament Cada ordre arquitectònic tenia el seu tipus de cornisa, que Roma heretà La cornisa clàssica es perdé a l’època medieval —les cornises romàniques i gòtiques, en vist les clàssiques, són d’una gran senzillesa—, però reaparegué amb el Renaixement A les façanes renaixentistes, exteriors o interiors, d’ordres superposats o d’un sol ordre, cada cos tenia la cornisa corresponent En un edifici pot haver-hi…