Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
predetracció
Dret civil català
Dret del cònjuge supervivent, en cas de mort del consort, a rebre uns determinats béns propietat del premort en concepte de benefici vidual.
Per a poder tenir dret a la predetracció vidual el cònjuge supervivent no ha d’estar separat, ni de fet ni judicialment, i només pot reclamar-la una vegada dissolt el matrimoni per la mort del cònjuge Encara que es parli d’un dret de viduïtat, aquest no forma part del dret successori, sinó del dret de família En aquest sentit, els béns atribuïts al consort supervivent per dret de predetracció no es computen en el seu haver hereditari El cònjuge supervivent pot reclamar el dret esmentat sigui quin sigui el règim econòmic conjugal que ha regulat les…
any de plor
Dret català
Primer any de viduïtat durant el qual el consort supervivent té el dret a ésser alimentat a càrrec del patrimoni del premorient en consonància amb la seva posició i amb la quantia del dit patrimoni.
Inicialment fou un un privilegi de què gaudien els barcelonins, però el rei Pere III el va estendre a tots els catalans per mitjà d’una constitució del 1351 fou recollit pels Usatges i és mantingut per la Compilació del 1960 Només hi té dret la vídua que no guadeix del benefici de tenuta i el consort supervivent, si no és usufructuari universal de l’herència del premorient, i sempre que en enviudar no estigui separat judicialment o de fet, o es torni a casar o visqui maritalment de fet amb una altra persona o abandoni o negligeixi greument els fills menors comuns A partir del nou…
clàusula de confiança
Dret civil
Estipulació testamentària mitjançant la qual el testador confia a una tercera persona la realització de determinats actes que complementen la seva voluntat.
A Catalunya, segons el dret català vigent, que ha recollit una pràctica introduïda per costum, el cònjuge pot instituir hereu el fill que el seu consort supervivent elegeixi entre els fills comuns o delegar-lo perquè distribueixi l’herència en parts iguals o desiguals entre els fills A Eivissa i a Formentera, l’encàrrec al cònjuge supervivent es concreta solament en la distribucó de l’herència entre els fills comuns On regeix el dret local del Pallars Sobirà, ultra el cònjuge supervivent, també es pot fer a favor dels dos parents més pròxims del testador…
pacte de mig per mig
Dret civil
Règim econòmic matrimonial propi del dret local de Tortosa consistent en un sistema de comunitat universal o absoluta de béns.
Cal que sigui pactat en capítols matrimonials abans del matrimoni, i en dissoldre's aquest hom procedeix a la liquidació del pacte adjudicant els béns per meitat al cònjuge supervivent i als hereus del mort Hom l’anomena també agermanament
quota vidual
Dret civil
Llegítima usufructuària que pertoca al cònjuge supervivent, en cas de situació intestada.
Segons el dret civil de Catalunya li correspon la meitat si concorre amb ascendents o descendents legítims del difunt, i la totalitat, en els altres casos
parament de l’habitatge familiar
Dret
Conjunt d’objectes format per la roba, el mobiliari i els estris que existeixen en un habitatge familiar.
El parament de l’habitatge és propietat dels cònjuges que viuen junts Per tant, en cas que mori un dels membres de la unitat familiar, la propietat de tot el parament serà del cònjuge supervivent Però aquests béns no es computen en l’herència del premort En els casos de separació, divorci i nullitat del matrimoni, l’atribució de l’habitatge familiar amb el seu parament és un dels aspectes que s’ha d’establir en el conveni regulador que es formalitzi De manera general, en els esmentats casos, tant l’ús de l’habitatge com el seu parament s’atribueix en la forma que convinguin els…
compres amb pacte de supervivència
Dret civil català
Pacte afegit a un contracte de compravenda en virtut del qual els cònjuges casats en règim econòmic de separació de béns són compradors d’un bé o béns, que paguen per meitat, i a la mort d’un d’ells, aquell que sobrevisqui adquireix la propietat exclusiva de la totalitat.
Les compres amb pacte de supervivència esdevenen ineficaces, segons la llei 8/93 que amplia el casos d’ineficàcia, quan ho acorden ambdós cònjuges durant el matrimoni o per renúncia del cònjuge supervivent, quan es declara la separació judicial, el divorci o la nullitat del matrimoni i quan hi ha l’adjudicació derivada de l’embargament fet efectiu sobre el dret d’un dels cònjuges, embargament que ha d’ésser notificat oportunament a l’altre cònjuge El text vigent del codi de família 1998 recull aquesta situació, però també hi introdueix algunes modificacions Una de les…
anotació preventiva
Dret
Assentament de caràcter provisional que hom practica en els llibres registrats, en especial del registre de la propietat, i que té per objecte d’assegurar els resultats d’un litigi, garantir un dret pendent o preparar una inscripció definitiva.
Així, hom pot fer anotació preventiva d’una demanda judicial sobre un immoble, d’un manament d’embarg, d’una prohibició de vendre, etc El nou Codi català de successions es refereix a l’anotació preventiva de demanda de reclamació de la llegítima o el suplement d’aquesta i a l’anotació de demanda de reclamació de la quarta vidual que es practicaran des d’ara únicament si ho demana l’interessat i ho disposa el jutge, al Registre de la Propietat Després de la Llei del Parlament de Catalunya 8/1990 sobre la modificació de la regulació de la llegítima, no es practicarà pel que fa a les herències…
llegítima
Dret civil
Limitació a la llibertat de testar que la llei imposa al testador.
La qual consisteix en el deure d’atribuir als seus parents de la línia directa descendent o ascendent, anomenats legitimaris, un valor patrimonial a càrrec de l’herència, ja sia a títol d’institució d’hereu, llegat, donació o de qualsevol altra manera Segons el dret civil de Catalunya, la quantia de la llegítima és la quarta part del valor dels béns de l’herència al temps de la mort del causant, deduïts els deutes hereditaris, i afegint-hi el valor dels béns que en vida hagués donat el causant L’hereu gaudeix de la facultat de pagar les llegítimes en diners o en béns de l’…
cantata
Música
Obra vocal, en diferents parts -recitatius, àries, cors, etc.-, amb acompanyament instrumental -d’importància semblant, però més reduït que a l’òpera o a l’oratori- característica del Barroc.
JS Bach Wachet auf, ruft uns die Stimme , BWV 140, VI Ària duet fragment © Fototecacat/ Jesús Alises Si a l’òpera predomina el caràcter dramàtic i a l’oratori l’èpic, a la cantata predomina el líric Destinada sobretot a l’àmbit privat i, més tard, a la sala de concerts cantata prophana , només els compositors luterans alemanys la introduïren sistemàticament a l’església cantata sacra La tècnica compositiva que caracteritzava la cantata era la de la monodia amb baix continu, que es desenvolupà a Itàlia a la primera meitat del segle XVII Fou immediatament posterior als madrigals, motets i…