Resultats de la cerca
Es mostren 187 resultats
suro
Arbre amb escorça de suro
© CIC-Moià
Botànica
Tecnologia
Part exterior de l’escorça d’alguns arbres constituïda per un teixit molt lleuger (d’una densitat 0,240), porós i impermeable, que protegeix els troncs, les branques i les arrels grosses, i les cèl·lules del qual són impregnades de suberina, la qual li confereix la impermeabilitat.
Característiques i usos El suro més espès i comunament més emprat és el de la surera, que té la propietat de formar una nova capa molt fina i homogènia després d’haver estat pelada o escorçada En l’aprofitament del suro hom distingeix dues fases diferenciades la primera pela, en la qual hom obté el suro anomenat pelagrí , i les peles posteriors cada vegada que el seu gruix és d’uns 25 millímetres, cosa que té lloc entre 5 i 10 anys, segons la natura del sòl, la latitud i les condicions meteorològiques Després de la pela, el suro és apilat…
suro
Pesca
Peça, tros, de qualsevol matèria emprat com a surada dels ormeigs, etc.
aglomerat de suro
Tecnologia
Aglomerat fabricat amb pelagrí
o bé amb les deixes de fabricació d’altres suros.
El suro és trinxat de manera que resti convertit en granulat, el qual és escalfat i aglomerat a pressió seguint procediments especials segons les diverses classes d’aglomerat L' aglomerat negre , fet amb pelagrí ordinari, no necessita cap aglutinant per a la seva fabricació, ja que la mateixa resina, com una goma, fa que s’aglutini cal, però, que la cocció sigui feta, almenys, a 300°C és emprat com a aïllant tèrmic per a les cambres frigorífiques, com a aïllant tèrmic, acústic i insonoritzant per a la construcció, i com a antivibratori L' aglomerat blanc , fet també amb pelagrí…
súber
Botànica
Teixit secundari, cortical, de funció protectora, que substitueix l’epidermis en el creixement secundari i que és originat externament pel fel·logen.
Les cèllules del súber, que moren aviat, són petites, tabulars, amb les parets cellulars impregnades de suberina, i disposades radialment i compactament El súber és molt impermeable a l’aigua i als gasos, constitueix un bon aïllant tèrmic i s’oposa a la penetració dels fongs i dels paràsits animals
surera
alzines sureres
© MC
Indústries forestals
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 20 m d’alt, d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, lleugerament sinuatodentades, endurides i tomentoses pel dessota, de flors masculines en aments i flors femenines aïllades o en petits grups, i de fruits en gla.
Es fa sobre substrats silícics, en zones de clima marítim humit, a la regió mediterrània occidental De les sureres és tret el suro, en pannes, amb eines apropiades, en torns de 8 a 10 anys se n'origina una important indústria
pela
Pela del suro
Museu del Suro (Palafrugell)
Acció i efecte de pelar o llevar la pell o l’escorça, especialment el suro de l’alzina surera.
allargar
Tecnologia
Augmentar la superfície del suro que hom pela, en relació amb la que havia estat pelada en les operacions anteriors.
Hom arrenca, a més del suro pròpiament dit emprat per a fer-ne taps o peces, part del suro pelagrí de la soca, que no havia estat encara arrencat mai A les suredes, en condicions favorables de vegetació, el fet d’allargar el suro n'augmenta la consistència i en disminueix el gruix excessiu, però si hom allarga massa, a més d’obtenir un suro massa prim, posa en perill la vida del mateix arbre
pelar
Tecnologia
Llevar el suro a l’alzina surera, després d’haver-ne llevat el pelagrí.
Hom en diu, també, pelar suro