Resultats de la cerca

Es mostren 127 resultats

blanqueig

Química
Indústria tèxtil
Conjunt de les operacions d’acabat, o cadascuna d’aquestes operacions, a què són sotmesos els tèxtils, filats o teixits, per tal d’eliminar-ne les impureses que els coloren.
En el blanqueig poden ésser considerades dues etapes l’una, prèvia, de descruatge o desgreixatge segons que les fibres siguin vegetals o animals, i l’altra, les operacions pròpiament de blanqueig, que consisteix a sotmetre els tèxtils a l’acció de blanquejants Per a eliminar la grogor que hi pot restar hom hi afegeix un colorant blau o un blanquejant òptic i, en aquest cas, el blanqueig és anomenat blanqueig òptic Antigament el blanqueig era efectuat estenent la matèria tèxtil damunt un prat d’herba, on era blanquejada per l’acció de l’ozó i després per les herbes Modernament…
Gran enciclopèdia catalana

tèxtil

Indústria tèxtil
Nom donat genèricament a les matèries tèxtils i als productes tèxtils.
Gran enciclopèdia catalana

caps

Indústria tèxtil
Rebuig de les màteries tèxtils filades.
Gran enciclopèdia catalana

tintorer | tintorera

Còpia de la icona més antiga coneguda de Sant Maurici (segle XVI), patró dels tintorers, conservada a la seu del gremi a Barcelona

© Lluís Cortada

Història
Oficis manuals
Persona que té per ofici tenyir matèries tèxtils.
Antigament eren menestrals que, dins l’ordenació gremial catalana, constituïen dues corporacions els tintorers de draps o de llana i els tintorers de seda i teles, de formació més tardana segle XVII El tintorer de draps tenyia els teixits de llana, anomenats tradicionalment draps Dins el conjunt dels oficis de la llana els tintorers, gràcies a llurs coneixements tècnics, molt especialitzats i essencials per a la fabricació del teixit, fruïren d’una independència econòmica i d’una consideració social molt superior a la dels teixidors i eren de fet el segon gremi de la draperia, després dels…
Gran enciclopèdia catalana

empacador | empacadora

Que empaca, especialment cotó o altres matèries tèxtils.
Gran enciclopèdia catalana

pentinar

Indústria tèxtil
Sotmetre (les fibres tèxtils) a l’operació de pentinament.
Gran enciclopèdia catalana

descruar

Indústria tèxtil
Sotmetre els materials tèxtils crus al tractament de descruatge .
Gran enciclopèdia catalana

corissó

Tecnologia
Lleva en forma de cor emprada en diferents màquines tèxtils.
Gran enciclopèdia catalana

visuració

Indústria tèxtil
Examen o reconeixement visual; inspecció.
Aquest terme fou especialment aplicat en les arts i les indústries tèxtils, i formava part de les atribucions dels gremis, a manera d’un control de qualitat La visuració de peces tèxtils tenia per objecte separar les que no reunien les condicions adequades mida, qualitat, tint, etc i cremar-les o destruir-les
Gran enciclopèdia catalana

màquina pentinadora

Cicle de pentinament en una pentinadora rectilínia: 1, la mordassa formada per o i u subjecta l’extrem de la napa d’alimentació formant un serrell de fibres; el sector proveït de pintes de la pinta circular k pentina el cap del serrell; els cilindres arrencadors a romanen immòbils; 2, la mordassa se separa de la pinta circular i s’obre; els cilindres arrencadors a retrocedeixen fins que la cua de la napa pentinada z s’empalma amb el cap del serrell; 3, els cilindres arrencadors a avancen de nou arrencant el serrell; la pinta fixa f s’introdueix en la napa i pentina la cua del serrell; mentrestant un respall cilíndric b neteja de borra el sector de pintes de la pinta circular k

© Fototeca.cat

Indústria tèxtil
Màquina en la qual és efectuat el pentinament de fibres tèxtils.
La pentinadora, que és alimentada amb una napa o tela obtinguda en la reunidora de vetes o en el manuar de napes, pot ésser rectilínia intermitent de treball discontinu o bé circular de treball continu El fonament del treball de la pentinadora rectilínia intermitent consisteix a retenir un manat de fibres per un extrem i pentinar l’extrem lliure pentinament del cap després és subjectat l’extrem que era lliure i alliberat el que era retingut, i és pentinat l’altre extrem pentinament de la cua, i finalment cal empalmar el manat de fibra pentinada amb els obtinguts en anteriors cicles, per tal…
Gran enciclopèdia catalana