Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
tauleta tàctil
tauleta tàctil
Electrònica i informàtica
Tipus d’ordinador portàtil molt lleuger en el qual no és necessari teclat ni ratolí, ja que la comunicació té lloc per mitjà d’una pantalla tàctil.
pantalla tàctil
Electrònica i informàtica
Pantalla de visualització per a sistemes interactius en la qual apareix un menú que s’acciona amb el contacte dels dits.
disc tàctil
Biologia
Terminació sensorial lliure de les fibril·les nervioses, aplanada i discoide, relativament abundants als epitelis mucosos dels vertebrats tetràpodes i més rara als altres epitelis sensibles i a la pell escatosa dels peixos.
sistema Braille
Alfabet i altres signes del sistema Braille
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Sistema d’escriptura i lectura tàctil inventat per Louis Braille al segle XIX.
Prenent com a base la sonografia Barbier, Braille inventà un mètode d’escriptura i lectura, feta per mitjà d’impressions en relleu sobre planxes, la qual cosa permet un tipus de lectura analítica i tàctil a la velocitat de 125 a 175 paraules per minut El sistema Braille fou adoptat com a oficial el 1854 a l’Institut des Aveugles, i el 1878, al Congrés Internacional de París, com a sistema universal d’ensenyança dels cecs actualment encara és usat
perístoma
Zoologia
Zona membranosa que envolta l’orifici bucal dels equinoïdeus
i dels asteroïdeus
.
En els equinoïdeus conté cinc petits tentacles de caràcter tàctil, alguns petits pedicellaris i petites agulles esquelètiques soltes En els asteroïdeus el peristoma és nu
compàs
Instrument de mesura utilitzat en diverses exploracions mèdiques, especialment en els diàmetres pelvians i cranials.
El compàs d’Ossiander porta escales graduades per tal d’amidar diàmetres pelvians externs directament, o bé indirectament diàmetres interns El compàs de Weber , anomenat també estesiòmetre , es fa servir per a explorar la sensibilitat tàctil d’una regió de la pell
orella de mar
orella de mar
Mario Quevedo (CC BY-NC 2.0)
Malacologia
Mol·lusc gastròpode de la subclasse dels prosobranquis, de la família dels haliòtids, d’uns 6 a 10 cm de llargada, de conquilla plana i sols lleugerament espiralada, internament recoberta d’una gruixuda capa de nacre.
Prop de la vora, la conquilla té una fila de petits forats per on surten uns tentacles de funció tàctil Habita sobre les roques de la zona litoral superior i s’alimenta d’algues És molt comuna a la Mediterrània A les mars tropicals es troben espècies més grosses, molt cercades per obtenir-ne el nacre
estiloníquia
Protistologia
Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels espiròtrics, de l’ordre dels hipòtrics, que presenten el cos aixafat dorsiventralment.
Llurs cilis s’aglutinen i formen els cirrus, a la part ventral de l’animal hi ha també alguns cilis de funció tàctil a la part dorsal Els cirrus són forts, punxeguts i amb moviment coordinat, a manera de potetes Les estiloníquies avancen arrossegant-se sobre la superfície dels suports, i no neden Habiten a l’aigua dolça