Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
talló
Capa compacta, gruix.
talló
Llesca.
tija

El tronc d’un arbre és una tija robusta i molt lignificada. La tija de les plantes pot ser modificada de diferents maneres i pot donar lloc a rizomes, bulbs, estolons i tubercles.
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Part de l’eix del corm que duu les fulles.
Té elements conductors i generalment és cilindrocònica i de simetria radial Deriva del caulicle de l’embrió, i continua creixent a causa de l’activitat de l’àpex vegetatiu Des del primer moment presenta geotropisme negatiu i fototropisme positiu Les branques són tiges de segon ordre, i es formen a partir de les gemmes axillars Hi ha diversos tipus de ramificació Els punts d’inserció de les fulles són els nusos, i la zona caulinar compresa entre dos nusos consecutius és un entrenús De jove la tija presenta una estructura primària, la qual de fora a dins comprèn l’epidermis, l’escorça…
pagus
Història
Territori d’extensió variable que, a l’època romana, comprenia nuclis rurals (no ciutadans) sense defenses emmurallades.
A partir de la reconquesta del segle IX el nom fou usat indiferentment per a designar alguns comtats catalans més endavant hom el donà sovint a uns altres territoris desproveïts temporalment de comte o dependents administrativament de comtats més importants Així, aparegueren els pagi de Besalú, Berga, Peralada, Pallars, Ribagorça, Conflent, Vic, Manresa, etc, i uns altres més enllà, com el de Carcassona Es fa difícil de destriar, però, si el mot pagus té significat politicoadministratiu o bé simplement geogràfic quan es refereix a demarcacions més petites, com el pagus de Talló i…
canònica

Antigues canòniques i col·legiates canonicals catalanes
© fototeca.cat
Cristianisme
Comunitat de clergues que es regeixen per una regla o cànon, dits canonges o clergues regulars.
L’evolució de les canòniques és dividida per quatre períodes separats per les reformes carolíngia segles VII-IX, gregoriana i augustiniana segle XI i la secularització del 1592 A partir del segle IV continuant l’antic presbiteri hom pot parlar de comunitats presidides pel bisbe, com les comunitats d’Eusebi de Vercelli abans del 370, o la d’Agustí, a Hipona a l’inici del segle V, que serviren de model a les d’Arle i a les de la resta de les Gàllies a la fi del segle V El Concili III de Toledo 589 ja parlà d’aquestes comunitats a la península Ibèrica, i el Concili IV 633 els donà normes…