Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
melifàgids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes de 10 a 50 cm, que tenen la llengua protràctil, amb l’extrem distal dividit en lòbuls proveïts de prolongacions filiformes i les vores de la base cargolades fent canal.
S'alimenten de pollen, nèctar, petits insectes i fruita Comprèn 158 espècies vivents Tots tenen 10 rèmiges primàries i 12 timoneres Habiten Austràlia, Nova Zelanda, les illes del Pacífic sud-occidental fins a Hawaii i, dues espècies, el S d’Àfrica
ictèrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes que arriben a atènyer 50 cm i tenen el bec cònic, punxegut i una mica comprimit lateralment, formes robustes i els tarsos alts i forts.
Les ales són llargues i presenten nou rèmiges primàries, i la cua dotze timoneres El plomatge és de colors vius Entre més de 120 gèneres, propis d’Amèrica, cal distingir els Trupialis i els Icterus trupials i els Dolichonyx Són força apreciats com a ocells de gàbia
estruç
estruç
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels estrucioniformes
que ateny uns 2 m d’alçada i és considerat com l’ocell vivent més gros.
Té el coll llarg i cobert de plomes filiformes El seu cap és pelat i petit, amb ulls grossos i un bec ample i aixafat de forma triangular Les ales i el tronc, que és molt voluminós, són recoberts de plomes d’un color grisenc en les femelles i negre en els mascles, i les rèmiges i timoneres són blanques Les ales són de dimensions reduïdes i els serveixen per a aguantar l’equilibri quan corren Tenen les potes molt llargues, acabades en dos dits, l’intern dels quals és més desenvolupat i acaba en una ungla Habiten en grups a les sabanes i als deserts d’Àfrica i del sud-oest d’Àsia, i es…
menúrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes que tenen tres parells de músculs a la siringe, l’estern llarg i estret i (els mascles) setze timoneres.
Comprèn dues espècies Menura novae-hollandiae i Menura alberti
alosa
Alosa
© Biopix
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, de color terrós, ratllat de negre, amb el dessota clar i les plomes timoneres externes blanques; té una llarga cua i un plomall arrodonit poc visible.
Durant el vol, potent i una mica ondulatori emet un cant agut i musical, sostingut llargament Viu a tot Europa i nia a terra en els conreus i rostolls a les Balears, on s’anomena terrola , sembla que només hi hiverna, sense niar-hi
meròpids
meròpids Abellerol irisat (Merops ornatus)
Geoff Whalan (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels coraciformes, de 15 a 35 cm, que tenen les potes curtes i febles, el bec llarg, esmolat i lleugerament corbat cap avall, dotze timoneres i les ales punxegudes.
Comprèn vint-i-cinc espècies, repartides en set gèneres, els més importants dels quals són Merops, Melittophagus i Nyctiornis L’únic representant a Europa és l’ abellerol
cotoliu
Cotoliu
© Jan Svetlík
Ornitologia
Moixó de camp de la família dels alàudids, molt similar a l’alosa, de la qual es distingeix per les dimensions, més reduïdes, i per la cua, més curta, que no té les timoneres externes blanques.
Com l’alosa, és d’un color terrós, ratllat de negre, i té una petita cresta És un ocell essencialment terrícola que habita sedentàriament a la vora dels boscs, als vessants on hi ha arbres i a les brugueres
fringíl·lids
Ornitologia
Família de passeriformes els individus de la qual són de mides mitjanes o petites i presenten bec cònic i més curt que el cap, cua de dotze timoneres truncada o bé amb una lleugera fenedura, plomatge de colors generalment molt vius i dimorfisme sexual.
Es caracteritzen per llur vol, ondulant, s’alimenten preferentment de gra, són gregaris i la femella construeix el niu obert en forma de copa Tots són molt apreciats com a ocells de gàbia, sia per la bellesa del cant, sia per la del plomatge, o per ambdues alhora, i per la facilitat amb què s’adapten a la domesticitat Són migradors, i habiten arreu del món, excepte a Oceania, Madagascar i l’Antàrtida
làrids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels caradriformes de 20 a 65 cm; tenen el cap ovalat, el bec comprimit lateralment i sense cera, tres dits de les potes units per membranes, la glàndula uropígia revestida de plomes i la cua amb deu timoneres.
Són molt voraços i excellents voladors, bé que no volen mai en ple oceà i acostumen a fer les migracions vorejant les costes
motacíl·lids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes que fan de 14 a 20 cm i que tenen el bec curt, prim i gairebé cilíndric, les potes i els dits prims i llargs, les ales punxegudes, amb 9 rèmiges primàries, i la cua amb 9 timoneres i bastant llarga.
Gairebé no presenten dimorfisme sexual, són essencialment insectívors i es desplacen en vol sostingut i ondulat o bé peonant per terra amb rapidesa Comprèn més de 50 espècies, repartides entre els gèneres Motacilla, Anthus, Macronyx, Dendronanthus i Budytes Habiten a tot el món, excepte als pols, a Nova Guinea i a les illes d’Oceania