Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
tiourea
Química
Amida de l’àcid tiocarbònic, de fórmula (NH2)2C=S.
És un sòlid cristallí, blanc llustrós, de gust amarg, soluble en aigua i alcohol i insoluble en èter, que es fon a 182°C i se sublima al buit amb facilitat Hom l’obté per escalfament del tiocianat amònic Té aplicació en síntesi orgànica, com a reactiu analític, en la preparació de papers fotogràfics i acceleradors de la vulcanització del cautxú i com a repellent d’insectes
adductes de tiourea
Química
Denominació genèrica dels complexos d’inclusió (clatrat), d’estructura acanalada, que forma la tiourea amb una varietat de molècules.
Aquests adductes són anàlegs als que forma la urea adductes d’urea, amb la diferència que el canal interior té un diàmetre més gran 7Å, la qual cosa permet la fixació de molècules voluminoses, com parafines ramificades Tenen aplicació en processos de separació
resines de tiourea formaldehid
Química
Denominació genèrica dels materials polimèrics obtinguts per condensació de la tiourea amb el formaldehid.
Presenten estructura de xarxa i tenen poques aplicacions a causa d’ésser molt fràgils
helicina
Química
Glucòsid obtingut per oxidació de la salicina amb àcid nítric diluït.
Forma composts amb la urea, la tiourea i certs aminoàcids
tiocianat d’amoni
Química
Cristalls deliqüescents que es fonen a 149°C i es descomponen a 170°C.
És obtingut a partir d’amoníac i sulfur de carboni o de cianur d’amoni i sofre o polisulfurs És emprat en la indústria tèxtil, en la síntesi de la tiourea, com a reactiu analític, etc
antitiroidal
Medicina
agent o fàrmac antitiroidal.
Entre els agents que hom utilitza per a inhibir la funció tiroidal figuren el iode, administrat a dosis altes, i el liti, però l’ús d’aquests productes té una eficàcia limitada Actualment hom fa servir fàrmacs antitiroidals de síntesi, que corresponen al grup de les tiocarbamides, derivats de la tiourea i de l’imidazole, capaços d’inhibir algun dels diversos passos de l’elaboració de l’hormona tiroidal
adamantà

Adamantà
©
Química
Hidrocarbur policíclic saturat, interessant per la seva estructura rígida i molt simètrica, derivada de la fusió de quatre anells de ciclohexà en forma de sella, sense tensions ni angulars ni conformacionals.
Fa una olor agradable, i la forma esfèrica de la seva molècula fa que es fongui a alta temperatura 268°C però que sublimi fàcilment Es troba en el petroli, d’on pot isolar-se per mitjà d’un complex d’inclusió amb tiourea, i és preparat hidrogenant el diciclopentadiè en endo -trimetilenorbornà i isomeritzant aquest amb bromur d’hidrogen i trifluorur de bor Per atac directe en són obtinguts derivats halogenats i nitrats