Resultats de la cerca

Els gegants eren fills de Gea Originaris de Tràcia, no posseïen la immortalitat, tot i que eren d’origen diví Zeus, llur enemic, en sostreure'ls l’herba màgica que produïa la terra, els l’escamotejà Per tal de venjar els titans, que havien estat confinats al Tàrtar, lluitaren contra els déus gigantomàquia i foren vençuts

Del més jove dels titans, Cronos, eixí la nissaga dels Olímpics Units en matrimoni amb llurs germanes, les titànides, aquests éssers engendraren una sèrie de divinitats secundàries entre les quals, Prometeu A la Teogonia hesiòdica apareixen com a protagonistes de la titanomàquia , en la qual foren vençuts per Zeus, que els precipità al Tàrtar En la tradició literària posthesiòdica foren confosos amb els gegants i arribà a ésser difícil una clara distinció entre ambdós mites Sembla clar, però, que la titanomàquia , a diferència de la gigantomàquia , fou essencialment una lluita…

Relacionat amb la mítica figura d’Orfeu, mai no arribà a avantatjar la religió nacional dels grecs, però n'influí notablement l’espiritualitat Pitàgores, Plató, etc Es desenvolupà d’una manera molt considerable a la Magna Grècia i a Creta i, enfront de la religió pública dels grecs, aportà una concepció diferent de les relacions entre l’home i la divinitat Afirmava l’origen i la natura divins de l’ànima humana i que aquesta es trobava presa en el cos σῶμα σῆμα També sostingué que la vida era una condició impura, de la qual l’ànima, a través de successives reencarnacions metempsicosi i després…

Els déus obtingueren la victòria i els anihilaren La gigantomàquia ha estat sovint un tema d’inspiració per als poetes Claudià i els artistes altar de Zeus a Pèrgam