Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
bacarà
Jocs
Joc de cartes d’origen italià o occità, difós pels francesos des de la darreria del s XV, actualment jugat als casinos.
Hom hi juga amb dues baralles de cinquanta-dos naips de valoració convencional, i guanya la partida el jugador que totalitza 9 punts o s’hi acosta més Hi juguen un banquer i fins a dotze jugadors La taula és dividida en dos taulers o compartiments a cada banda del banquer, el qual dóna cartes a cada tauler i a la banca En la varietat chemin de fer són banquers successivament tots els jugadors
general
Lògica
Dit del judici que es refereix a un nombre finit o indefinit d’individus.
Bé que hom el confon sovint amb el judici collectiu i àdhuc amb l' universal , una tal identificació és incorrecta En efecte, a diferència del primer —que totalitza una sèrie de judicis particulars—, el judici general no procedeix per totalització, sinó per generalització de judicis particulars i, a diferència del que hom pot dir en relació amb els judicis generals n'hi ha de més generals o de menys, hom no pot dir d’un judici universal que sigui més universal o menys universal En aquest sentit alguns autors recomanen d’excloure la qualificació de general i parlen només de…
autofinançament
Economia
Inversió interna realitzada per una empresa mitjançant l’operació de deduir una part dels guanys a repartir i destinar-la a l’esmentada inversió.
En tècnica comptable és la dotació d’un fons de reserva i previsió a càrrec de determinats guanys obtinguts anteriorment La finalitat bàsica de l’autofinançament és de poder realitzar les inversions sense necessitat de recórrer a mitjans exteriors i evitar el cost financer corresponent És particularment interessant per a les petites empreses, les quals tenen un accés limitat o àdhuc impossible a d’altres fonts de finançament, i és igualment una de les formes financeres més emprades per les grans unitats econòmiques dels països desenvolupats L’expressió concreta de l’autofinançament dins l’…
unitat
Filosofia
Categoria en virtut de la qual el concepte, en un judici universal, unifica i totalitza una determinada multiplicitat d’individus, de cada un dels quals és predicat.
Tanmateix, àdhuc en Kant —a qui correspon aquesta definició categorial de la unitat conceptual—, aquesta unitat no és sols una categoria, ans el tret característic i l’objecte determinant de tot el procés del coneixement n'és testimoni el fet que l’autor parla d' unitat transcendental de la apercepció amb relació a la síntesi suprema del coneixement
integrador

integrador
Tecnologia
Aparell o dispositiu, mecànic o electrònic, que integra o totalitza el valor d’una magnitud variable lentament en el temps, com ara el cabal d’un líquid, un corrent elèctric, etc.
Els integradors són emprats en els comptadors d’aigua, elèctrics, etc