Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
transmigració
Filosofia
Religió
Pas de l’ànima del qui es mor a un altre cos humà, animal o vegetal, segons la doctrina de la metempsicosi
.
Fonament de la palingenèsia de l’univers segons els pitagòrics, per als estoics n'era només una conseqüència És anomenada també transmigració de les ànimes
ebionita
Judaisme
Cristianisme
Membre d’un grup judeocristià integrat probablement d’essenis convertits al cristianisme després de l’any 70.
Els ebionites s’autodefinien “pobres” hebr ebionim , negaven la divinitat de Crist, bé que el reconeixien com el profeta anunciat per Moisès, i creien en la transmigració i en l’oposició de dos principis
karma
Hinduisme
Principi de la causalitat universal que resulta de l’acció.
Concepte fonamental de la filosofia hindú, el seu significat és molt divers acció, necessitat, destí, causalitat, resultat, etc, i en l’ètica i la doctrina de la transmigració es refereix tant a la qualitat moral del comportament bo o dolent com a les seves conseqüències sobre el futur felicitat o dissort El karma determina les condicions en què l’home ha d’actuar, bé que no els seus actes mateixos
preexistència de l’ànima
Filosofia
Religió
En certes religions antigues i en diverses doctrines filosòfiques (pitagorisme, platonisme, origenisme, priscil·lianisme, etc), existència de l’ànima abans de la seva unió actual amb el cos.
La preexistència de les ànimes pot ésser entesa com a ordenada des d’un principi a una futura encarnació o com a existència originàriament espiritual pura degradada després, per una culpa, en una existència incorporada En aquest darrer sentit, de caire dualista i àdhuc pessimista, la doctrina de la preexistència de l’ànima —coneguda també com a preexistencialisme — va sovint unida a la de la transmigració o reencarnació de les ànimes
metempsicosi
Religió
Traspàs de l’ànima humana, en separar-se del cos arran de la mort, al cos d’un altre ésser: una persona, un animal o àdhuc un vegetal.
La doctrina de la metempsicosi, d’origen oriental, suposa una concepció de l’ànima com a independent del cos i, generalment, també de l’home com a subjecte moral, segons el comportament del qual en la seva vida l’ànima és retribuïda amb una nova encarnació més noble o és sotmesa a purificació en passar a animar un ésser inferior La creença en la metempsicosi o transmigració de les ànimes, arrelada en la doctrina del dharma, influí en l’orfisme grec i fou transmesa a l’Occident en el Fedó platònic
saṃsāra
Hinduisme
Budisme
Transmigració incessant de l’ànima dintre el cercle de les existències (reencarnació).
Alguns el relacionen amb la idea vèdica de la set d’esdevenir pròpia dels deva, lligada a la funció regeneradora del sacrifici d’altres, més aviat, amb la llei del karma, segons la qual en l’individu hi ha tendències vāsana acumulades a través de les accions passades, idea implícita ja en la concepció vèdica de la reproducció dels poders de la mentida vṛta, pāṇi La formulació no apareix fins als Upaniṣad Més aterridor que l’infern, hom en parla com de la “gran por”, i les diverses escoles hindús i budistes assenyalen camins marga per a atènyer l’alliberament mokṣa nirvana