Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
α-tropolona
Química
Hidroxicetona cíclica l’estructura de la qual ocorre en diversos productes naturals.
És un sòlid cristallí, incolor, soluble en aigua i els solvents orgànics comuns, que es fon a 52°C Té una estructura plana, i presenta caràcter aromàtic i amfòter Experimenta reaccions de substitució amb reactius electròfils, i es transposa amb facilitat a àcid benzoic per escalfament amb àlcali
societat de capital
Dret
Denominació conjunta que aplega la societat de responsabilitat limitada, la societat anònima i la societat comanditària per accions, totes elles de caràcter mercantil, d’acord amb la regulació establerta al Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol.
La Llei 25/2011, d’1 d’agost, transposa al dret intern diverses mesures establertes en directives europees dirigides a reduir el cost de funcionament i d’organització de les societats de capital i suprimeix algunes diferències entre les societats anònimes i les societats de responsabilitat limitada, com l’aplicació del mateix règim de dissolució per inactivitat, la unificació del règim jurídic dels liquidadors o la possibilitat que les societats anònimes també puguin introduir causes d’exclusió d’accionistes en els seus estatuts
ozonòlisi

Ozonòlisi
©
Química
Reacció consistent en la degradació oxidativa d’olefines per addició d’ozó al doble enllaç.
Es produeix en condicions suaus de temperatura i comporta diverses etapes successives Primerament, l’ozó s’addiciona al doble enllaç i dóna lloc a un 1,2,3,-trioxolan o molozònid, que es transposa a un 1,2,4-trioxolan o ozònid La hidròlisi dels ozònids en condicions oxidants o reductores condueix a àcids o aldehids i a cetones, respectivament La reacció d’ozonòlisi té utilitat per a la síntesi d’aldehids, cetones i àcids per a la localització de dobles enllaços en alquens d’estructura desconeguda mitjançant la identificació dels fragments així originats
nacionalisme
Política
Actitud política derivada directament del fet d’atribuir, en un terreny eticopolític, un valor altíssim al fet nacional o a la nació.
Com a conseqüència, però, de la impossibilitat de reduir, històricament, la nació, a un concepte unívoc, les manifestacions variades que aquesta actitud política ha tingut obliguen a parlar de nacionalismes , més que no pas de nacionalisme No és el mateix contingut de nacionalisme el que hom pot detectar quan l’observa en les seves manifestacions immediatament anteriors a la Revolució Francesa i immediatament subsegüents, o quan, avui, hom el contempla en acció als països poc abans sotmesos a dominació colonial Tampoc no és el mateix el nacionalisme que manifesta i estimula l’estat nació d’…