Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
tràquea
Anatomia animal
Cadascun dels tubs propis dels aràcnids, insectes i miriàpodes, que s’obren a la regió neutral per un orifici o estigma i que constitueixen, en conjunt, l’aparell respiratori d’aquests animals.
En determinats aràcnids, les tràquees tenen forma laminar i s’apleguen en conjunts, anomenats impròpiament “pulmons”, oberts a l’exterior mitjançant un sol orifici En els insectes i aràcnids, els estigmes s’obren sobretot a l’abdomen Dins l’insecte es van dividint en branques com més va més fines que arriben a tot el cos
tràquea
1, tràquea, 2, laringe; 3, cartílags traqueals; 4, bronquis principals
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell respiratori dels vertebrats tetràpodes format per un conjunt d’anells cartilaginosos derivats de l’esquelet visceral dels peixos.
En l’home adult ateny de 10 a 12 cm de longitud i és situat a la part anterior i inferior del coll, continua cap a dalt amb la laringe i es divideix en dues branques, que constitueixen els bronquis
tràquea
Botànica
Conjunt de vasos llenyosos oberts, allargats i disposats l’un darrere l’altre.
Les tràquees poden atènyer uns quants metres de llargària i pràcticament només es troben en les angiospermes
bronqui
Anatomia animal
Conducte que forma part de l’aparell respiratori dels vertebrats aeris i que duu l’aire de la tràquea als pulmons, i viceversa.
N'hi sol haver dos bronquis principals , que neixen a la tràquea i penetren un a cada pulmó, dins el qual es ramifiquen bronquis secundaris , fins a assolir els alvèols pulmonars bronquíols Són constituïts per una coberta fibrocartilaginosa externa i dura, una capa muscular intermèdia i un epiteli vibràtil intern ric en glàndules mucígenes, encarregat d’expulsar les impureses que porta l’aire aspirat En les successives subdivisions dicotòmiques dels bronquis es va perdent la coberta cartilaginosa i la capa glandular
laringe
Visió interna de la laringe a través d’una secció sgital
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura músculocartilaginosa, buida, simètrica i regular.
Situada a la part anterior del coll, damunt la tràquea i sota la llengua i el hioide, en comunicació amb la faringe i amb funció respiratòria, de deglució, expectorant, tussígena, protectora, fixadora i fonatòria per mitjà de les cordes vocals veritables La laringe és formada per tres cartílags imparells medians cricoide, tiroide i epiglòtic i quatre parells laterals aritenoide, de Santorini, de Morgagni i els sesamoides anteriors Hi ha lligaments i músculs amb acció dilatadora, tensora i constrictora de les cordes vocals, com també una innervació vegetativa de tipus sensitiu i motor L’…
traqueoscòpia
Visualització endoscòpica de la tràquea.
raspera
Patologia humana
Irritació a la gola que dóna una sensació de raspor.
És produïda per inflamació de les vies respiratòries superiors faringe, laringe, tràquea
siringe
Anatomia animal
Òrgan vocal, propi dels ocells, format per un grup de cartílags anulars entre els quals hi ha dues membranes en forma de mitja lluna que són les cordes vocals.
És envoltada de músculs, en nombre variable, i situada a l’extrem inferior de la tràquea i a l’inici dels bronquis Ateny el màxim desenvolupament en els oscins Els ocells tenen laringe, però no els serveix per a la producció de sons