Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
vampir | vampira
Religions de Grècia i Roma
Etnografia
Persona ja morta, però que és imaginada com a àvida i necessitada de xuclar la sang d’altres mentre dormen, amb la qual cosa manté una vida com mig d’ultratomba i guanya alhora per a aquesta els qui han estat víctimes seves.
Creença difosa arreu, sobretot entre els eslaus i a Transsilvània, testimoniada ja a l’antic Egipte i a Babilonia, hom creu que ho esdevenen els qui moren abans d’hora, de mort violenta o accidental i, per això, encara aferrats a la vida Sovint hom desenterrava el mort suspecte i li travessava el cor o el decapitava Sovint la creença assumeix el caràcter de pànic popular, com a l’Hongria del s XVIII El tema ha estat tractat per diversos poetes romàntics L’obra més cèlebre és El comte Dràcula 1897, de Bram Stoker, que ha fornit matèria a més d’una pellícula
tangut
Història
Individu d’un poble afí al tibetà que habitava la regió del curs superior del Huang He i la vasta àrea del Kokonor.
Dins un règim d’economia pastoral i agrícola, es dedicaven al comerç i controlaven la gran ruta de les caravanes que travessava l’Àsia central Amb la caiguda de la monarquia tibetana segle IX dC anaren adquirint autonomia, fins a crear pels volts del segle XI el regne Xixia, amb capital a Zhongxiang, i aconseguiren d’imposar llur independència a la dinastia xinesa meridional dels Song Però, després d’una primera invasió per part de l’exèrcit de Genguis Kan 1209, el regne Xixia fou definitivament conquerit i destruït pels mongols 1227, després d’una àrdua campanya militar en la…
ombres xineses
Ombres xineses d’animals fetes amb les mans
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle basat en les ombres que, valent-se de figures gairebé sempre articulades, un operador invisible projecta en un llenç blanc situat entre ell i els espectadors.
Aparegué, segons la majoria de tractadistes, a la Xina, si bé per a alguns la seva aparició se situa a l’Índia o al Tibet A la Xina és documentat al segle XI Primerament les figures eren de paper i després de pell de cabra, de bou i, sobretot, d’ase un bastonet les travessava a fi de poder-les fer moure mitjançant uns fils S'estengué ràpidament segle XII per tot l’Orient llunyà i mitjà, i variava segons els llocs la pell amb la qual eren fetes les figures Al segles XVII és documentat a Itàlia, d’on passà a França al segle XVIII, on tingué una gran anomenada el Théâtre de Séraphin…
orquestra
Música
Grup instrumental, format a l’entorn de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un líder clar i un conjunt de normes a seguir; la incorporació més o menys progressiva dels instruments de vent-fusta, i la participació d’instruments de metall i percussió.
Disposició estàndard dels instruments en una orquestra simfònica actual © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Des de la seva creació durant el Barroc, l’orquestra ha constituït una de les institucions bàsiques de la música occidental per la quantitat i qualitat d’obres que li han estat dedicades D’entre les seves múltiples funcions destaquen la interpretació del repertori simfònic i la participació -fonamental- en l’òpera El segle XVII El naixement de l’orquestra Jean-Baptiste Lully 1632-1687 fou el primer que presentà una orquestra que es pot considerar de trets actuals, partint de…
ferrocarril
Parts d’una locomotora elèctrica de línia
© Fototeca.cat
Transports
Sistema de comunicació i de transport en el qual els vehicles, enllaçats formant trens i remolcats per un vehicle motor, circulen per vies, constituïdes per dues peces d’acer paral·leles, els carrils, que sostenen i guien les rodes, amb pestanya, dels vehicles.
Elements i tipus de ferrocarrils En un sentit ampli, hom entén per ferrocarril el conjunt de les vies, amb els trens que hi circulen i les installacions annexes A fi d’evitar revolts de radi petit un mínim de 800 m o pendents gaire pronunciats un màxim del 24‰, que no permetrien de circular a gran velocitat, normalment cal fer obres costoses, que constitueixen la infraestructura ferroviària túnels, trinxeres, terraplens, viaductes, etc Sobre el terreny aplanat hom colloca una capa de grava o balast per tal de distribuir les càrregues i permetre un perfecte anivellament de la via…