Resultats de la cerca
Es mostren 80 resultats
tribut
Economia
Dret fiscal
Exacció forçosa exigida per un poder públic per tal d’obtenir fons per a la realització de les funcions i la prestació dels serveis que li són propis i com a instrument de la política econòmica general.
Els tributs es divideixen en taxes, contribucions i imposts
tribut
Contribució d’ordre no pecuniari, aportació d’ajut, d’esforç, etc.
tribut
Història
Contribució que una nació pagava a una altra com a reconeixement de submissió, com a preu de la pau o protecció, en virtut d’un tractat.
tribut
Economia
Càrrega contínua o obligació que imposa l’ús o la tinença d’alguna cosa.
En són un cas els censos sobre immobles
cànon de l’aigua
Ecologia
Tribut que grava el consum de l’aigua a Catalunya.
Creat per la Llei 6/1999 del Parlament i en vigor l’1 d’abril de 2000 per assimilació dels cànons de sanejament, infraestructures hidràuliques i de regulació Tribut destinat a finançar les accions i inversions de l' Agència Catalana de l'Aigua captació, sanejament, dessalinització i infraestructures hidràuliques i recaptat per les empreses o entitats subministradores per mitjà del rebut de l’aigua que paguen els consumidors particulars, empreses, institucions
alfarda
Història
Al regne d’Aragó, tribut o exacció per a l’ús de les aigües de regatge.
En molts llocs aragonesos fou anomenat alfardon El fur aragonès De Alfardis no permetia que ningú en fos eximit, tant clergues com laics, i permetia d’executar els béns dels qui es negaven al pagament del tribut
subsidi
Història
Tribut mensual imposat pel govern carlí de Catalunya als eclesiàstics (novembre del 1837) com a contribució a les despeses de la guerra.
Per tal de recaptar-lo fou creada la Comissió del Subsidi Eclesiàstic, presidida per Bartomeu Torrabadella Des del bàndol liberal, el baró de Meer prohibí als eclesiàstics que paguessin el tribut
montazgo
Història
A Castella, tribut que, des de l’edat mitjana, pagaven els ramaders per l’usdefruit dels boscs, monts i prats dels dominis de reialenc.
El 1343 la fusió de tots els montazgos locals amb el servicio de ganados donà lloc a un nou tribut, dit de servicio y montazgo , que fou suprimit al començament del s XVII amb la creació del servei dels millones
paria
Història
Als segles XI i XII, tribut anual i a voltes mensual que els sarraïns pagaven als comtes de la Marca Hispànica com a conseqüència d’indemnitzacions de guerra o reconeixement de domini.
Cobraven aquestes exaccions anomenades parias Hispaniae , els comtes de Barcelona, Urgell i Cerdanya sobre els reietons musulmans de Saragossa, Lleida, Tortosa i altres Per a la percepció d’aquest tribut els comtes feien ús d’encarregats o cobradors
fariseu | farisea
Jesucrist discuteix amb els fariseus el tribut al César (miniatura del mestre Alexander, 1430)
Koninklijke Bibliotheek
Judaisme
Individu d’un grup religiós del judaisme del segle II aC.
Els fariseus eren pietosos i vivien separats de tot el que era legalment impur S'autoanomenaven companys o sants apartats i gaudien de popularitat Religiosament eren tradicionalistes i propugnaven un nacionalisme extrem Al segle I aC es convertiren de fet en governants del poble