Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
tul
Indústria tèxtil
Teixit de seda, cotó o fibres sintètiques, de malla reixada, fet amb una o més sèries de fils d’ordit que s’entortolliguen entre ells i sovint amb una o més trames que s’entortolliguen al voltant dels fils d’ordit o de les altres trames, alhora que es traslladen transversalment.
Hom pot fer-lo a mà, amb una agulla, amb filoja o al coixí amb els boixets, i mecànicament en uns telers especials El tul llis , de malles hexagonals, és el més simple i serveix de base per a brodats Els tuls de Flandes, Malines i Valenciennes , també de reixa hexagonal, formen el fons de les puntes dels mateixos noms Els tuls francès i anglès tenen dues sèries de fils verticals i una trama horitzontal que les uneix en ziga-zaga Poden ésser llavorats i serveixen per a cortines
estil tul·lià
Retòrica
Un dels quatre estils retòrics més importants (romà, hilarià, tul·lià, isidorià) a les escoles medievals.
Prenent com a exemple la imitació de Ciceró i de Livi, aquest estil no recorria a les regles rítmiques del cursus , sinó que es caracteritzava per una sèrie de figures i trops i aconseguia una certa escalfor sentimental amb una dosi notable d’èmfasi retòrica
careta d’apicultor
Careta d’apicultor
Apicultura
Careta destinada a protegir la cara i el cap de les fiblades de les abelles quan hom remena ruscs.
És feta de tul o de tela metàllica, i pot ésser cilíndrica o de forma semblant a una piràmide truncada, la base de la qual correspon a la part de la cara
entredós
Tira estreta de punta, brodat, tul, punt reixat, etc, que hom posa com a adornament entre dues peces de roba.
marlí
Indústria tèxtil
Teixit de cotó o de seda fina, amb lligat de gasa de volta simple o tul, emprat per a fer cortines.
tutú
Ballarina clàssica, vestida amb el característic tutú
© Fototeca.cat
Indumentària
Vestit de ballarina clàssica de cosset ajustat —de ras, seda o fibra— i faldilla molt vaporosa de tul, llarga fins a mitja cama.
Anomenat també tutú romàntic , fou creat per E Lamy per a M Taglioni en el ballet La silfide 1831 A la fi del segle XIX la faldilla s’anà escurçant fins a quedar reduïda a una sèrie de petits tuls circulars al voltant de la cintura de la ballarina tutú a la italiana
mantellina
Dones amb mantellines, Granada
© Granada
Indumentària
Peça de roba fina de seda, tul, blonda o randes que porten les dones per a cobrir-se el cap i l’esquena.
Començà a usar-se al segle XVII, s’estengué durant la segona meitat del segle XVIII i esdevingué molt corrent durant la primera meitat del segle XIX Passà després a ésser de blonda i de randes, cosa que contribuí a un gran desenvolupament de la seva producció, els centres més importants de la qual foren Almagro i Catalunya Durant la segona meitat del segle XX el seu ús decaigué i amb prou feines és portada avui dia
ruixa
Indumentària
Tira de roba generalment fina, com el tul, plegada i cosida a petites tavelles, que serveix per a adornar capells, vestits o altres peces.
Utilitzada especialment en indumentària femenina
punta bordelesa
Indústria tèxtil
Punta feta amb un tul sota el qual hom posa el dibuix que és resseguit pel procediment de la basta i fa que els contorns restin ben dibuixats.
caçapapallones
Noia amb un caçapapallones
Mikael Wiman (CC BY-NC-ND 2.0)
Zoologia
Estri format per una bossa de tul o de malla plàstica fina i resistent, cosida a un cèrcol metàl·lic o a un marc de fusta, proveït de mànec, que serveix per a atrapar papallones o altres animals voladors o bé per a capturar animalons terrestres de moviments ràpids sense malmetre’ls.