Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
proterogínia
Botànica
Forma de dicogàmia en què la maduració dels pistils de cada flor es produeix abans que la dels estams.
Són organismes unisexuals des del punt de vista ecològic
proteràndria
Botànica
Forma de dicogàmia en què la maduració dels estams de cada flor es produeix abans que la dels pistils.
Són organismes unisexuals des del punt de vista ecològic
dil·leniàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per uns 18 gèneres que apleguen més de 500 espècies d’arbres, arbusts o lianes propis de les regions tropicals.
Presenten fulles alternes enteres o dentades, flors pentàmeres hermafrodites o a vegades unisexuals i fruits capsulars o bacciformes Algunes dilleniàcies són cultivades com a ornamentals
brunel·liàcies
Botànica
Família de rosals integrada per l’únic gènere Brunellia que aplega una quarantena d’espècies de plantes llenyoses, generalment arbusts, pròpies dels Andes i de les muntanyes de les Antilles.
Presenten fulles oposades o verticillades i flors petites, haploclamídies i unisexuals No tenen interès econòmic ni ornamental Foren descrites pel botànic italià Gabriello Brunelli segle XVII
centrospermes
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies.
Agrupa diverses famílies de plantes gairebé sempre herbàcies amb fulles simples i flors actinomorfes, unisexuals o hermafrodites aïzoàcies, amarantàcies, cactàcies, cariofillàcies, fitolacàcies, nictaginàcies, portulacàcies i quenopodiàcies
monimiàcies
Botànica
Família de magnolials integrada per unes 400 espècies pròpies de les regions tropicals, sobretot de l’hemisferi sud.
Són plantes llenyoses, de fulles simples, oposades o verticillades, de flors unisexuals monoclamídies i de fruits en poliaqueni o en drupa A aquesta família pertany el boldo Peumus boldus
salvadoràcies
Botànica
Família de celastrals que comprèn solament unes 10 espècies de l’Àfrica i del sud de l’Àsia.
Són plantes llenyoses de fulles oposades, enteres, amb estípules habitualment espinoses, de flors hermafrodites o unisexuals, tetràmeres o pentàmeres, amb el gineceu bicarpellar, i de fruits en baia o en drupa
begoniàcies
Botànica
Família de parietals integrada per cinc gèneres que apleguen unes 850 espècies de plantes llenyoses o herbàcies, mates o herbes més o menys suculentes o sufruticoses, pròpies de països tropicals, sobretot de l’Amèrica del Sud.
Presenten fulles alternes, sovint asimètriques, amb estípules, flors asimètriques, unisexuals, agrupades en cimes, i fruits generalment en càpsula El gènere més important és Begonia, les begònies, molt apreciades com a plantes ornamentals
burseràcies
Botànica
Família de terebintals integrada per uns divuit gèneres que apleguen unes sis-centes espècies de plantes llenyoses, generalment petits arbres, pròpies dels països intertropicals.
Presenten fulles esparses trifoliolades o imparipinnades, flors actinomorfes, generalment unisexuals i conductes balsamífers o resinífers als teixits corticals Hom n'explota la fusta bursera, ocumé, ozigo, la reïna mirra , els fruits, etc
reproducció
Biologia
Procés mitjançant el qual els éssers vius asseguren l’aparició d’elements o individus nous, fonamentalment idèntics a llurs progenitors.
Atès que els éssers vius moren, cal que es reprodueixin per garantir la supervivència de l’espècie Constitueix un fenomen generalitzat que es manifesta a diversos nivells En el nivell molecular , es tradueix en la duplicació d’una molècula química —l’ADN—, que conté la informació necessària per a bastir una cèllula o un organisme amb les característiques fonamentals del progenitor o progenitors duplicació de l’ADN En el nivell cellular , és relacionada amb el creixement de la cèllula, que és limitat, car la relació entre la superfície i el volum minva en créixer la cèllula i no pot…