Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
verga
Transports
Cadascuna de les perxes, generalment cilíndriques, que, disposades a la cara de proa d’un pal o d’un masteler, fixades per la part central i susceptibles de girar entorn del dit pal en maniobrar-les amb les braces, serveixen per a envergar-hi una vela.
S’anomena verga de creu la que és fixada disposada perpendicularment al pal, de manera que sembla una creu, i en la qual hom enverga una vela quadra En la verga de creu hom distingeix la creu , que n’és la part central, els braços , que són cadascuna de les parts compreses entre la creu i els extrems de la perxa, i els penols , que són els extrems de la perxa S’anomena terç de la verga el punt mitjà de cadascun dels braços Les vergues prenen el nom del pal o del masteler al qual van fixades, i a vegades el de la vela que hi és envergada
terç d’una verga
Transports
Punt mitjà de cadascun dels braços de la verga d’una embarcació.
penis
Anatomia animal
Òrgan copulador mascle d’alguns animals (reproducció).
En els mamífers, és un òrgan erèctil que serveix per a la còpula i la micció El de l’home posseeix una gran quantitat de terminacions nervioses És situat davant la símfisi del pubis, al qual és adherit per un lligament i per les arrels dels cossos cavernosos, els quals, plegats amb el cos esponjós que envolta la uretra, formen el cos del penis, a l’extrem del qual hi ha el gland on es troba el meat urinari de la uretra, recobert pel prepuci, que s’hi adhereix per una brida anomenada fre La forma, la direcció, la consistència, el volum i la talla del penis varien segons que estigui flàccid o…
sarga
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les salicàcies, de 2 a 6 m d’alçada, densament ramificat, de branques vimínies, vermelloses o groguenques, de fulles linears, amb el revers pelós i blanquinós, i d’aments petits i sèssils.
És freqüent en vores de torrents, a l’Europa central i meridional
aparellar
Transports
Guarnir un vaixell de l’eixàrcia, arbres, vergues i velam a fi que resti en disposició de poder navegar.
Pot ésser aplicat igualment a un pal, verga, etc
vergueta
Música
Bastó prim i curt que serveix per a tocar diferents instruments de percussió.
Diminutiu de ’verga', vara, té el mateix significat que baqueta
apagapenol
Transports
Cap de maniobra de les veles majors que serveix per a apagar-les cobrant de la ralinga de caiguda.
Va fet ferm al terç superior de l’esmentada ralinga, passa per un bossell que hi ha a la verga, per un altre collocat a la cofa i acaba a la segona guia del primer obenc proer També és anomenat sobrebolina
vela
A, B, C i D, quadrilàters (A, aurica; B, gàbia; C, al terç; D, mística); E, F i G, triangulars (E, llatina; F, bermudiana; G, guaira); 1, gràtil; 2, gràtil d’escota; 3, caient de proa; caient de popa; 4, punys
© fototeca.cat
Transports
Cadascun dels trossos de tela forta, ordinàriament formats de diverses peces, anomenades vessos, cosides, que, fermats en un arbre, en una antena, en una verga o en un estai d’una embarcació, serveixen per a rebre la impulsió del vent i propulsar l’embarcació.
Les vergues, les antenes, els aparells i les maniobres permeten d’orientar les veles de la millor manera possible segons la direcció i la força del vent i el rumb de l’embarcació Teòricament, la propulsió és més eficaç com més perpendicular és la impulsió del vent, però generalment aquesta impulsió és obliqua respecte a les veles Una embarcació que navega propulsada pel vent és sotmesa a dues forces de sentits oposats la resistència de l’aigua sobre l’obra viva, que s’oposa al moviment, i l’acció del vent sobre les veles, que l’afavoreix, les resultants de les quals són aplicades,…
verisme
Literatura
Moviment literari que es difongué a Itàlia durant l’últim decenni del sXIX i que tingué com a models europeus el realisme rus i anglès i el naturalisme francès.
Contribuïren a determinar-ne els caràcters generals, d’una banda, la ideologia positivista, que oposava a l’element romanticopassional la descripció científica de la realitat, i, de l’altra, la urgència amb què s’imposava, a tot Europa, la qüestió social, tant en la lluita econòmica i política com en el terreny de la cultura La diferència del moviment italià respecte als seus equivalents europeus es basa, a nivell literari, en certs fenòmens de disgregació, de persistència de factors semifeudals que caracteritzen el procés de desenvolupament econòmic i social de la península recentment…