Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
protoarticulatals
Paleontologia
Botànica
Ordre d’esfenòpsids fòssils, propis del període devonià.
Eren plantes arbustives, a penes articulades, rizomatoses, de tiges estèrils amb fillomes estrets, dicòtoms i verticillats, i de tiges fèrtils amb esporangis
equisetàcies
Botànica
Família de l’ordre de les equisetals, constituïda per plantes herbàcies amb rizomes reptants i amb tiges silicificades i articulades d’entrenusos estriats i nusos amb un verticil de fulles esquamiformes, unides inferiorment per una beina.
Les tiges fèrtils d’algunes espècies no són fotosintetitzadores i difereixen de les tiges vegetatives Els esporangis són a la cara inferior d’esporangiòfors verticillats en un estròbil terminal compacte Les espores van acompanyades d’elàters Els gametòfits són petits i verds, amb arquegonis i anteridis, i els espermatozoides són mòbils L’únic gènere de la família és Equisetum , la cua de cavall Equisetàcies més destacades Equisetum sp cua de cavall , equiset, herba estanyera, trencanua Equisetum hiemale aspreta Equisetum ramosissimum trompera d'aigua
connivent
Botànica
Dit dels òrgans, generalment oposats o verticil·lats, que per la base són separats i per l’extrem són en contacte o molt propers, bé que sense ésser soldats.
escordi
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, alta de 10 a 15 cm, pubescent, estolonífera, de fulles oposades, oblongues i fortament dentades, i de flors purpúries en glomèruls verticil·lats.
Creix en llocs humits, a quasi tot Europa