Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
atàxia vestibular
Patologia humana
Atàxia produïda per alteracions vestibulars laberíntiques.
Comporta trastorns de la marxa caracteritzats pel fet que l’individu se sent atret cap al cantó de la lesió si el desequilibri és molt accentuat, es veu obligat a encreuar-se de cames marxa en tisores És acompanyada de vertígens i nistagme
cargol
El cargol (en groc) dins de l’orella interna
Archaeodontosaurus (CC BY-SA 3.0)
Anatomia animal
Conducte de l’orella interna situat en l’espessor de l’os temporal i enrotllat en forma d’espiral.
Constitueix el laberint anterior, i conté els òrgans essencials del sentit de l’oïda És format per la columella, o eix ossi central, per la làmina dels contorns, o conducte en espiral, enrotllat al voltant de la columella, i per la làmina espiral o membrana òssia que divideix interiorment la làmina dels contorns en dues rampes, una de timpànica, que correspon a la finestra rodona, i una de vestibular, que s’obre en el vestíbul A l’interior de la rampa vestibular hi ha el cargol membranós, que és un petit conducte enrotllat en espiral que s’inicia per un fons cec en…
atàxia
Patologia humana
Trastorn caracteritzat per la manca o l’alteració de la coordinació dels moviments.
És causada, generalment, per alteracions del sistema cerebellós regulador de la coordinació, o del sistema vestibular regulador de l’equilibri i dels sistemes sensitius fornidors de les dades referents a la posició de les diferents parts del cos
mareig
Medicina
Malestar general indeterminat, acompanyat sovint de nàusees, pal·lidesa i sudoració freda i, de vegades també, de vòmits, mal de cap, vertigen i ansietat.
És propi d’un gran nombre de malalties i un símptoma característic dels trastorns provocats pel moviment, sobretot pels moviments de balanceig repetitius Té un marcat component neurovegetatiu Experimentalment, hom ha determinat que és conseqüència d’una superestimulació de l’aparell vestibular de l’orella interna
orella
Esquema de l’orella
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d’una bufeta tancada, plena d’un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades otòlits i envoltada de cèllules sensorials connectades amb nervis Aquesta estructura, anomenada estatocist , és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l’abdomen o a les potes de l’animal, que limiten amb l’exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèllules sensorials Així com els estatocists funcionen per…
endolimfa
Anatomia animal
Líquid clar de l’orella contingut en el conducte coclear, situat entre la membrana basilar i la membrana vestibular de la còclea.
membrana de Reissner
Anatomia
Làmina ferma de teixit conjuntiu que forma la paret interior del conducte coclear i separa aquest conducte del segment vestibular del cargol.
bràquet
bràquets
Odontologia
Cadascun dels dispositius ortodòntics que s’adhereixen a l’esmalt de la superfície vestibular o lingual de les dents com a guia d’un arc de filferro que exerceix força sobre les dents amb la finalitat de provocar-ne el moviment i redreçar-les.
Els bràquets poden ser metàllics, de ceràmica, de porcellana, de vidre, de plàstic, etc