Resultats de la cerca
Es mostren 165 resultats
capità general
Història
Des de l’edat mitjana, cap de la milícia urbana de Tortosa.
A partir del 1581, el càrrec fou vinculat al procurador en cap de la ciutat Equivalia al de coronel, vinculat al conseller en cap de Barcelona
lloc sagrat
Religió
Espai vinculat d’alguna manera a la divinitat.
Comuns a quasi totes les religions, els llocs sagrats són reconeguts com a llocs privilegiats de la presència dels esperits o de la divinitat Aquest caràcter sacral els sostreu a la vida ordinària i els fa llocs segurs per a guardar-hi riqueses i per a servir d’asil als perseguits asil religiós
còmput
Cristianisme
Sistema de càlcul que determina la categoria de cada any (normal o bixest) i l’escaiença de les festes mòbils cristianes (que es regeixen pel curs de la lluna, com entre els jueus) en l’any solar.
L’actual és el vinculat al calendari gregorià
coronel
Història
Militar
Als s. XVII i XVIII, a Barcelona i, durant la guerra de Successió, també a Palma (Mallorca), cap de la host ciutadana anomenada, per això, la Coronela
.
A Barcelona el càrrec era vinculat al conseller en cap de la ciutat
aprofitaments comunals
Dret
Benefici de què gaudeixen els membres d’una determinada comunitat local i que els permet d’aprofitar-se d’uns boscs, prats o terres de conreu, que són patrimoni de la comunitat, sota la qualificació de bé comunal
.
Els aprofitaments comunals tenen un origen històric remot, vinculat als precedents d’una propietat collectiva de la terra
endeví | endevina
Esoterisme
Persona que practica l’endevinació.
Hom pot ésser-ho a títol particular o vinculat a alguna institució religiosa A Grècia, per exemple, els endevins es reunien entorn dels oracles oracle, i a Roma se'n formaren collegis sacerdotals
relligador | relligadora
Oficis manuals
Persona que relliga llibres; enquadernador.
Fins al s XVIII la relligadura dels llibres era pròpia del gremi de llibreters llibreter De mica en mica l’ofici adquirí una personalitat pròpia, vinculat des del s XIX a les cases editorials alguns relligadors han estat veritables artistes enquadernació
marxa
Música
Peça musical de ritme marcat, destinat a regular el pas d’una persona o un grup.
Sovint vinculat a les manifestacions militars, processons o altres solemnitats, sol ésser de ritme binari És molt freqüent en obres escèniques com la marxa nupcial de Lohengrin , de Wagner, o la triomfal d' Aïda , de Verdi i en algunes òperes i obres orquestrals de Mozart
pintoresc | pintoresca
Art
Que convida a pintar en la mesura que és agradablement irregular i desordenat.
Exemplificat en el paisatgisme i vinculat al problema de la relació art-natura, l’estètica del pintoresc és un fenomen sobretot anglès de la fi del s XVII i del s XVIII En arquitectura implica qualitat d’harmonia amb l’ambient natural i ruptura mab els esquemes simètrics