Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
vinyeta
Art
Disseny i arts gràfiques
Dibuix ornamental que hom posa per tal d’adornar el començament o el final de llibres i capítols i, a vegades, els marges d’una plana.
De bon començament, solia ésser un gravat al boix que representava pàmpols i raïms —d’on prové el nom—, i entrava com a caràcter mòbil en la composició de la pàgina de l’impressor
vinyeta
Arquitectura
Ornamentació característica de l’arquitectura gòtica consistent en un dibuix de fulles i circells filigranats.
vinyeta
Art
Disseny i arts gràfiques
Petit dibuix tallat seguint la forma d’una etiqueta i col·locat sobre diferents objectes destinats al comerç.
vinyeta
Art
Disseny i arts gràfiques
Cadascun dels dibuixos que formen part d’una sèrie que explica una història.
exlibris
exlibris d’Alexandre de Riquer
© Fototeca.cat
Art
Vinyeta que serveix per a identificar el nom del propietari de la biblioteca a què pertany un llibre determinat.
En l’esmentada vinyeta, a continuació del mot exlibris , ha de figurar el nom del propietari del llibre o uns símbols que el caracteritzin L’exlibris és fixat a la part interior de la tapa del davant del volum Primer només els palaus i monestirs tingueren exlibris, car eren els únics propietaris de llibres després, amb la invenció de la impremta i l’augment consegüent de la producció de llibres, foren creats nous exlibris Amb la pujada de la burgesia al poder canviaren els grans propietaris de biblioteques, els exlibris no podien portar ja l’escut nobiliari i hom inventà nous temes Hi…
guarnir
Disseny i arts gràfiques
Tancar (un motlle) amb una orla, una vinyeta, filets o quadrats.
cartutx
Art
Vinyeta que consisteix en la imitació plàstica o pictòrica d’un paper de vores cargolades, amb una inscripció.
Fou usat des del s XVI a Itàlia, inicialment com a ornament arquitectònic, i després s’estengué com a element decoratiu en marcs, escuts, gravats, pintures, etc, sobretot durant el període barroc
litografia
Disseny i arts gràfiques
Sistema d’impressió basat en el fenomen fisicoquímic de la repulsió existent entre l’aigua i les matèries grasses.
Fou descobert el 1798 per Aloys Senefelder Contràriament als altres sistemes d’impressió, tant les parts impressores com els blancs són al mateix nivell El dibuix és fixat mitjançant una base grassa damunt la pedra litogràfica o bé damunt una planxa metàllica de zenc o alumini Dues sèries de roleus, els uns amb aigua i els altres amb tinta, passen per la forma impressora, on la base grassa del dibuix rebutja l’aigua i reté només la tinta d’imprimir La litografia és un sistema que ha caigut en desús, a causa de l’existència d’altres sistemes més ràpids i moderns que empren el mateix procés o…
mestre en gai saber
Literatura
Títol honorífic atorgat pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona, des de llur restauració (1859), al poeta que ha guanyat tres premis ordinaris.
La mateixa tradició ha estat seguida pels Jocs Florals de la Llengua Catalana, celebrats a l’exili Relació de mestres en gai saber Proclamats als Jocs Florals de Barcelona 1859-1936 Víctor Balaguer 1861 Jeroni Rosselló 1862 Joaquim Rubió i Ors 1863 Marià Aguiló i Fuster 1866 Josep Lluís Pons i Gallarza 1867 Adolf Blanch i Cortada 1868 Francesc Pelagi Briz 1869 Jaume Collell i Bancells 1871 Tomàs Forteza 1873 Francesc Ubach i Vinyeta 1874 Frederic Soler 1875 Àngel Guimerà 1877 Damas Calvet 1878 Jacint Verdaguer 1880 Josep Franquesa i Gomis 1883 Ramon Picó i Campamar 1885 Terenci Thos i Codina…