Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
escòries volcàniques
Mineralogia i petrografia
Materials expulsats pels volcans, especialment aquelles laves que són més viscoses i que en refredar-se adopten formes tortuoses.
Hom utilitza el terme malpaís per a designar aquests camps d’escòries que morfològicament recorden l’aspecte del coc
geosinclinal
Fases de l’evolució geosinclinal. De dalt a baix: de vacuïtat, d’emplenament, de plegament i de migració de l’orogènia
© Fototeca.cat
Geologia
Part de l’escorça terrestre que s’enfonsa i s’omple de roques sedimentàries o roques volcàniques i pot tenir gruixos de milers de metres.
Els geosinclinals es localitzen als marges de les plaques litosfèriques el moviment d’aquestes plega els sediments i origina les cadenes muntanyoses, segons la tectònica de plaques Hom en pot distingir de dos grans tipus el parageosinclinal quan se situa en l’escorça continental, i l' ortogeosinclinal , en l’escorça oceànica, o entre l’escorça oceànica i la continental J Auboin 1965 divideix els geosinclinals en miogeosinclinals , propers al crató i amb pocs sediments, i eugeosinclinals , més llunyans del crató amb més abundància de sediments i roques volcàniques
mesa
Geomorfologia
Relleu estructural format per un estrat horitzontal aïllat, de superfície plana i vores abruptes, molt resistent a l’erosió.
Les mesas volcàniques, molt freqüents, són restes d’una colada
cinerita
Mineralogia i petrografia
Cendra volcànica consolidada per aglutinació dels seus elements, en medi aeri o aquós, fins a adquirir una certa cohesió i, a vegades, esquistositat.
Hom també en diu tosques volcàniques o tufs són de gra molt fi, blanques o grises, i generalment exfoliables Sovint presenten empremtes vegetals
dejecció
Geomorfologia
Conjunt de materials rocallosos acumulats per l’acció dels fenòmens externs de la terra (corrents fluvials, vents, etc), o pels interns (volcans).
Els torrents formen els cons de dejecció con de dejecció Les dejeccions volcàniques engloben la lava fosa i les partícules sòlides bombes, lapillis o cendres
tosca
Mineralogia i petrografia
Pedra volcànica esponjosa i lleugera, que constitueix la part superior de les laves volcàniques on hi ha aglomerades cendres volcàniques i lapil·lis.
És emprada per a polir fusta i altres matèries, per a pelar porcs, per a fer morter hidràulic, morter de ciment, refractaris, etc
desvitrificació
Mineralogia i petrografia
Procés mitjançant el qual un vidre natural o artificial té tendència a adquirir forma cristal·lina; desenvolupa, doncs, un esbós de textura cristal·lina en el seu interior i en resulten estructures del tipus microfelsític o microsferolític.
La desvitrificació és un aspecte de la difusió sòlida originada per les forces cristallines quan no són neutralitzades per friccions internes Hom pot observar-la molt bé en les roques volcàniques
ofita
Mineralogia i petrografia
Nom donat a les diabases molt alterades i de color verd amb taques blanques, la qual cosa els dóna un aspecte de pell de serp.
Amb el temps, aquest nom ha estat aplicat també a la textura típica d’aquestes roques Llur edat és triàsica, però poden fer referència a la sèrie d’erupcions volcàniques terciàries Són molt abundants als Pirineus
attapulgita
Mineralogia i petrografia
Ortosilicat de magnesi hidratat, Mg 3
(Si 8
O 2 0
)(OH) 2
(OH) 4
· 4H 2
O.
Mineral argilós d’estructura fibrosa Sovint pren formes tubulars És producte de sedimentació química d’aigües bàsiques i també de l’alteració de cendres volcàniques en magnesi Pel seu gran poder absorbent és emprat com a antidiarreic