Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Heinrich Friedrich Emil Lenz
Física
Físic estonià.
S'aplicà a l’estudi de l’efecte Peltier i les seves aplicacions, i aconseguí de glaçar l’aigua mitjançant el pas d’un corrent elèctric en un circuit format per dos metalls diferents El 1834 establí la llei que duu el seu nom, sobre el sentit dels corrents elèctrics creats per inducció electromagnètica
Thomas Johann Seebeck
Física
Físic estonià.
Investigà en medicina i física elaborà una teoria dels colors i construí un polariscopi, però sobretot és conegut pel fet d’haver descobert, el 1821, la termoelectricitat amb l’efecte que duu el seu nom
Arvo Pärt
Música
Compositor estonià.
Influït en un principi per Šostakovič i Prokof'ev, es decantà ben aviat pel serialisme amb obres com Perpetuum mobile 1963, per a orquestra, i Pro et contra 1966, per a violoncel i orquestra Posteriorment aplicà la polifonia a obres com la cantata Laul Armastatule És autor també de tres simfonies, d’un Concert de Nadal i una Passió segons Sant Joan , per a quatre veus masculines, cor i orgue, ambdues estrenades el 1980
tractat de Nystad
Història
Acord de pau signat a Nystad (en finlandès, Uusikaupunki), a Finlàndia, el 10 de setembre de 1721, que posà fi a la guerra Nòrdica
entre Suècia i Rússia.
Suècia cedí a Rússia Íngria, Estònia, l’illa d’Ösel, Livònia, la Carèlia oriental i una part de Finlàndia, amb Viipuri Vyborg, i significà la substitució del poder suec pel rus a la mar Bàltica
Nikolaj Vasil’evič Repnin
Història
Militar
Política
Polític i militar rus.
Ambaixador rus a Polònia 1763-69, aconseguí convertir Polònia en un protectorat rus dieta del 1768 Participà en les guerres contra Turquia 1771 i en el tractat de Küçük-Kaynarca 1774 Fou governador d’Estònia i Livònia 1794
Albert de Buxhövden
Cristianisme
Prelat i missioner alemany.
El 1198 esdevingué bisbe de Letònia Dos anys més tard, amb la protecció d’Innocenci III, fundà Riga i la poblà amb alemanys Per protegir el cristianisme a Estònia, Livònia i Letònia, obtingué del papa la fundació de la Milícia de Crist, orde anomenat popularment dels cavallers portaespasa 1204
Maglemosià
Prehistòria
Cultura mesolítica de les planes de l’Europa septentrional, datada del 6800 al 5000 aC, aproximadament.
El nom deriva de l’estació de Maglemose, a Dinamarca S'estengué des del SE de la Gran Bretanya fins a Estònia i Letònia, incloent zones de Dinamarca, Suècia, Alemanya i Polònia Els jaciments s’establiren sovint en zones pantanoses Era una cultura de pastors i de caçadors que fabricaven instruments d’os, de banya de ren i de sílex, generalment microlítics
Comissió Balenera Internacional
Organització internacional creada a redós de la convenció internacional per a la regulació de la cacera de balenes el 1949 amb la finalitat de controlar i reglamentar la caça de balenes.
Amb seu a Cambridge Regne Unit, celebra una reunió anual dels seus membres, que representen, després de les darreres incorporacions Eritrea, Lituània, Romania i Tanzània, el 2008 Estònia i Polònia, el 2009, vuitanta-cinc països, entre els quals l’Estat espanyol Als seus comitès científic, tècnic i d’administració i finances, s’afegí el 2004 un comitè de conservació Les regulacions adoptades per la comissió s’implementen a través de la legislació nacional dels estats membres
Drang nach Osten
Història
Moviments d’expansió oriental dels pobles germànics esdevinguts a l’edat mitjana (s. XI-XIV).
L’expansió començà cap al nord-est per l’orde Teutònic Livònia, Curlàndia, Estònia es formaren grans nuclis feudals a l’est d’Alemanya amb la finalitat de repoblar les terres que els eren encomanades Aquest moviment fou possible per un augment dels rendiments agrícoles i l’augment demogràfic Durant el s XIX, l’expressió simbolitzà els intents expansionistes d’Àustria-Hongria als Balcans i la dominació militar de pobles que ja havien assolit una personalitat nacional acusada, i fou una de les causes que provocaren la Primera Guerra Mundial
Valdemar IV de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1340-75) i duc de Slesvig des del 1325.
Fill del rei Cristòfor II , a la mort del qual 1332 es produí un domini dels comtes de Holstein com a administradors Fou educat a la cort de l’emperador Lluís IV i el 1340 reconegut rei després d’un acord amb els comtes de Holstein Es dedicà a unificar i consolidar el seu reialme i vengué Estònia als cavallers teutònics 1346 Hagué d’enfrontar-se a rebellions dels nobles 1350-60, però aconseguí la pacificació El 1361 envaí l’illa de Gotland i Escània, però perdé el ducat de Slesvig, a mans de la Lliga Hanseàtica