Resultats de la cerca
Es mostren 2538 resultats
Frederic III
Història
Emperador romanogermànic (1452-93), rei de Germània i de Romans (Frederic IV) (1440-86), duc (Frederic VII [V]) (1439-44) i arxiduc (1463-93) d’Àustria i duc de Caríntia i Estíria (1435-44).
Fill del duc Ernest d’Estíria, fou tutor del rei Ladislau V d’Hongria I de Bohèmia S'alià amb el papa Eugeni IV contra l’antipapa Fèlix V i lluità contra el seu germà, el duc Albert VI d’Àustria, el seu cosí germà, el comte Segimon del Tirol, i el rei Maties d’Hongria, que ocupà Viena 1485, fins que Frederic la recuperà Féu casar el seu fill i hereu, Maximilià, amb l’hereva del duc de Borgonya, Maria
Benet III
Cristianisme
Papa (855-858).
Elegit contra la voluntat de l’emperador Lluís II, que volia promoure al papat el bibliotecari Anastasi, fou empresonat Restablert pel clericat romà i reconegut finalment per l’emperador, defensà els drets episcopals davant les intromissions dels senyors feudals i tingué cura de l’obra missionera a les illes Britàniques
Ferran III
Història
Emperador romanogermànic i arxiduc d’Àustria (1637-57).
Rei de Romans 1636 Fill primogènit de Ferran II, que el féu coronar rei d’Hongria 1625 i de Bohèmia 1627 Cap nominal dels exèrcits imperials des de la mort de Wallenstein, intervingué en la batalla de Nördlingen 1634 i negocià la pau de Praga 1635 Ja emperador, les repetides derrotes contra els suecs i els francesos l’obligaren a subscriure els tractats de Westfàlia 1648, que posaren fi a la guerra dels Trenta Anys
Fèlix III
Cristianisme
Papa (483-492).
La publicació del Henōtikón , de l’emperador Zenó, el portà a la ruptura de comunió amb el patriarca Acaci de Constantinoble i a dirigir una carta a l’emperador reivindicant la llibertat de l’Església en matèries dogmàtiques
Eugeni III
Cristianisme
Nom que adoptà Bernardo Paganelli en esdevenir papa (1145-53).
Fou cistercenc, deixeble de Bernat de Claravall i abat del monestir de Sant Anastasi, a Roma Elegit papa durant les lluites entre el senat romà i el papat, fou desterrat el 1145 i en els períodes 1147-49 i 1150-53 Excomunicà Arnaldo da Brescia, cap de les revoltes romanes, i predicà la segona croada Pactà amb l’emperador Frederic Barba-roja 1153, el qual li atorgà protecció El seu culte com a beat fou aprovat el 1872 La seva festa se celebra el 9 de juliol
Climent III
Cristianisme
Nom que prengué Paolo Scolari en ésser elegit papa (1187-91).
Fou cardenal 1179 i bisbe de Palestrina 1181 Aconseguí d’organitzar la tercera croada
Climent III
Cristianisme
Nom que prengué Ghiberto da Ravenna en ésser elegit papa (1080-1100), considerat antipapa.
Essent arquebisbe de Ravenna 1072, es rebellà contra Gregori VII i sostingué l’emperador Enric IV, el qual l’elegí papa i l’hi mantingué fins que morí
Celestí III
Cristianisme
Nom que adoptà Giacinto Bobo-Orsini en esdevenir papa (1191-98).
Consagrà emperador EnricVI Durant el seu pontificat hagué de resistir les pressions d’aquest respecte a la seva política italiana annexió de Sicília a l’Imperi
Napoleó III
Història
Nebot de Napoleó I, president de la Segona República Francesa (1850-52) i emperador dels francesos (1852-70).
Fill de Lluís I d’Holanda i d’Hortènsia de Beauharnais Passà la infantesa a Suïssa Tingué contactes amb el carbonarisme italià i el 1831 prengué part en la insurrecció dels Estats Pontificis Des del 1832 es considerà únic pretendent bonapartista i començà un actiu propagandisme que el portà, el 1836, a l’exili, després d’haver intentat de fer insurreccionar la guarnició d’Estrasburg El 1840 intentà de prendre Bolonya i fou empresonat, bé que pogué passar 1846 a Anglaterra La Revolució del 1848 li permeté de tornar a França Elegit diputat a l’Assemblea Constituent, emprengué una campanya…
Murat III
Història
Soldà otomà (1574-95).
Una llarga i costosa campanya contra Pèrsia 1576-90 menà a l’annexió otomana de Geòrgia, l’Azerbaidjan i Hamadan, però produí una crisi financera, per la qual Turquia hagué de concloure amb Anglaterra un tractat comercial 1583, molt avantatjós per a aquesta última