Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
fets de Cullera
Història
Disturbis socials ocorreguts a Cullera pel setembre del 1911, en plena vaga general ordenada per la CNT.
El dia 19, persones no identificades donaren mort al jutge de Sueca Jacobo López de Rueda, a un oficial de jutjat i a un algutzir que efectuaven unes diligències sumarials La repressió fou dura vint obrers detinguts, sis dels quals foren condemnats a mort, entre ells Josep Jover, dit el Xato de Cuqueta Les incidències del procés i les acusacions de mals tractes als detinguts ocasionaren una forta campanya contra el govern, especialment periodística, en la qual es distingí l’advocat obrerista Eduardo Barriobero, que aconseguí la commutació de les sis penes de mort
marquesat de Cullera
Història
Títol senyorial concedit el 1705 sobre la vila de Cullera (Ribera Baixa), juntament amb la senyoria de l’Albufera, pel rei arxiduc Carles III a la mare del general Joan Baptista Basset i Ramos com a mèrit per l’entrada d’aquest a València al començament de la guerra de Successió.
El 1707 fou concedit, d’altra banda, per Felip V de Castella a Cristóbal de Moscoso y Zayas mort el 1749, comte de Las Torres de Alcorrín i primer duc d’Algete, virrei de Navarra, en record de la conquesta de la vila als austriacistes el 1705 La senyoria de l’Albufera fou reincorporada a la corona per Carles III, fill de Felip V El títol ha passat als Osorio, ducs d’Alburquerque
Ferrocarril de Silla a Cullera
Companyia creada per a construir i explotar la concessió de la línia de Silla a Cullera obtinguda el 1876 per Francesc de P. Formosa.
Posteriorment aquesta concessió fou adquirida pel Banc Hispanocolonial de Barcelona, pel baró de Casa Soler 1895, per Joan Campo 1895 i, finalment, per la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España
Emili Ferrer i Cabrera
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i il·lustrador.
Format a l’Escola de Belles Arts de València i deixeble de Josep Mongrell Amplià estudis a París i a Roma 1913-14 En tornar-ne, esdevingué collaborador habitual de “La Esfera” Exposà a València el 1927, i s’installà a Cullera, d’on féu nombrosos paisatges Exposà a València, Madrid i Buenos Aires
Tomàs Font i Piris
Cristianisme
Eclesiàstic.
Deixà inèdit un extens Diccionari valenciano-castellano , els materials del qual foren incorporats posteriorment a la tercera edició del Diccionario de Josep Escrig i Martínez 1887
Joan Piris i Frigola
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Llicenciat en teologia pel Seminari Metropolità de València 1963, en pedagogia pel Pontífic Ateneu Salesià de Roma 1968 i en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, fou ordenat de sacerdot l’any 1963 Vicari de la parròquia de Sant Ferran Rei de València el 1968, entre el 1979 i el 1984 fou delegat episcopal de Pastoral Familiar a la mateixa ciutat i director del Secretariat de la Subcomissió Família de la Comissió d’Apostolat Seglar de la Conferència Episcopal 1981-84, i entre el 1988 i el 1996 fou vicari episcopal de l’arquebisbat metropolità de València, on des del 1996 al…
Manel Joan i Arinyo
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra S’inicià com a poeta i, amb Bateguen els desigs 1981, guanyà el premi Amadeu Oller, 1981 Aquesta trajectòria poètica continuà, entre altres reculls, a Crims 1982 i a Octosíllabs del més enllà 1983 El 1999 aplegà la seva poesia en Plany de l’home llop obra poètica completa Posteriorment encetà la seva trajectòria com a narrador El colp 1982, premi Ciutat de Benissa, Han donat solta als assassins 1985, premi Ciutat d’Olot-narracions, 1982, Stress 1985, Diari de campanya el fill d’en Marc a Prada 1987, Mateu, el fill d’en Marc 1987, En Tit-Hola 1988, Les nits perfumades 1989, premi…
,
Vicent Gascó i Massot
Arquitectura
Arquitecte i enginyer.
Doctor en filosofia Acadèmic de San Fernando des del 1765, fou director de l’Acadèmia de Sant Carles 1776-79, on fou un dels fundadors de l’Escola d’Arquitectura Autor de la capella del Carme ~1780, de les esglésies de Riba-roja, Benassal i Vilafermosa, de les cases consistorials d’Alberic, Silla, Sollana i Morvedre i de la casa d’ensenyament de Cullera Dirigí la decoració dels Desemparats 1765 Traçà el camí del Grau 1788 i dirigí les obres de la carretera d’Aragó, on féu diversos ponts, i de la de Madrid, Catarroja i Cullera Collaborà en la restauració de la seu de…
Annapūrṇa
Mitologia
En la mitologia índia, deessa de l’abundància i de la liberalitat.
Hom la representa asseguda sobre un lotus, amb una cullera d’arròs a la dreta i una tassa de mel a l’esquerra