Resultats de la cerca

El més destacat, François de Nomé Metz 1593 — , excellí en temes d’evocació arqueològica Interior d’una església Szépmüvészti Múzeum, Budapest el seu estil es caracteritza per una mescla d’elements reals i fantàstics de to surrealista L’altre pintor, Didier Barra Metz — , és autor d’una Vista de Posillipo Museo Nazionale di San Martino, Nàpols

El 1899, s’afegí al grup dels nabís i exposà amb ells La seva obra, al començament de colors foscs, es féu més lluminosa sota la influència de PSérusier, i més tard, en els seus viatges a Provença, rebé la influència de Cézanne 1906 Pintà sempre paisatges plens d’escenes mitològiques

Fill i successor de Teodoric I, durant el regnat del seu pare havia lluitat contra els ostrogots i els visigots Conquerí Borgonya 534 amb els seus oncles Xildebert I i Clotari I i en compartí amb ells el domini Passà a Itàlia, on vencé els grecs i els gots 539 i hi deixà un record terrorífic per la brutalitat de les seves campanyes

El 1739 obrí a París una important escola d’arquitectura Acadèmic el 1756 i teòric influent, defensà la puresa clàssica enfront del nou gust per l’ornamentació És autor de la plaça d’armes de Metz

Estudià dret a Perpinyà i ingressà a l’escola d’artilleria de Metz En produir-se la Revolució Francesa emigrà, i lluità a favor dels reialistes Restaurats els Borbó, ocupà càrrecs polítics contribuí a la creació d’un Museu de Perpinyà Escriví una Histoire du Roussillon 1857

El 1758 estudià i dibuixà les ruïnes del palau de Spàlato actual Split, amb Robert Adam Autor del Château Borely a Marsella 1766, el palau del Governador a Metz 1776-81, etc Esperit neoclàssic, contribuí a valorar els monuments antics de Provença Influí a Rússia, on fou arquitecte de Caterina II 1783, i als EUA, a través de l’amistat i la collaboració tècnica amb Thomas Jefferson

Fill de Clotari II, fou proclamat rei d’Austràsia vers el 623, sota la regència de Pipí de Landen i del bisbe de Metz S'annexà Borgonya i Nèustria el 629 i Aquitània el 632 Aturà la descomposició del regne i reformà la justícia, les finances, el comerç i l’Església Establí la capital a París, dominà les revoltes internes i sotmeté gascons i bretons 638

Fill de Dagobert I , per satisfer els austrasians s’installà a Metz 634 i, tot i succeir el seu pare en el regne d’Austràsia, deixà l’exercici del poder al majordom de palau, Grimoald, del qual adoptà el fill Khildebert Més tard tingué un fill propi, Dagobert II , el qual designà com a successor, malgrat l’oposició de Grimoald Fundà els monestirs de Stavelot i de Malmédy i fou canonitzat

Ocupà la càtedra de gramàtica a l’École Royale Militaire de Metz L’any 1756, a la mort de Du Marsais, s’encarregà de prosseguir la redacció dels articles gramaticals a l' Encyclopédie de Diderot La seva obra mestra és la Grammaire générale, ou exposition raisonnée des éléments nécessaires du langage 1767, possiblement el darrer gran llibre creador dins la tradició de Port-Royal El seu pensament es caracteritza per la concreció i la constant atenció als elements materials del llenguatge, prèviament a la recerca de les funcions abstractes

Estudià a Màlaga, i passà una temporada a Bèlgica 1850-55 Concorregué a les Exposiciones Nacionales des del 1856 i fou professor a l’Escuela Superior de Madrid i acadèmic de San Fernando 1860 Exposà a Baiona, Metz, Lió, París, Viena i Munic Reaccionà contra el paisatgisme romàntic de Pérez Villaamil i n'imposà un d’extremament naturalista, no exempt de misteri Foren deixebles seus Beruete, Regoyos, Riancho i Jaume Morera i Galícia, el seu deixeble predilecte, el qual donà al Museu de Lleida una vuitantena d’obres del mestre 1924