Resultats de la cerca

Fou premiat als Jocs Florals 1912 i en altres certàmens 1911, 1918 la collecció “Lectura Popular” publicà un aplec de les seves poesies, d’inspiració modernista, amb traduccions d’autors diversos Roses místiques 1974 i Les cançons del meu molí 1976 Com a arquitecte fou especialista en arquitectura legal Deixà publicacions sobre la marina del Masnou Maresme, d’on fou arquitecte municipal, i sobre les Ordinacions d’En Santacília

Entrenador estatal de nivell III, al final de la dècada de 1990 i principi del 2000 dirigí una temporada la selecció catalana femenina sub-16 i tres temporades la selecció catalana femenina absoluta Posteriorment, entrenà la UDFS Las Palmeras 2002-02 i el FSF Castelldefels 2003-04, el FS Sant Sadurní i l’AEFS Masnou Interdinàmic, entre d’altres El 2012 era responsable del sènior masculí del CE Maristes Sants – Les Corts

Formada a la Unió Esportiva Horta, el 1984 debutà en la màxima categoria a les files del CB l’Hospitalet Després de la desaparició de l’equip femení d’aquest club, fitxà per la UE Mataró 1985-87, el Masnou Basquetbol 1987-88, el CB Cantaires de l’Ebre-Delta de Tortosa 1988-89, amb el qual guanyà la Lliga i la Copa de la Reina, i el CE Hispano-Francès 1989-95, on es retirà

Es titulà el 1890 És autor, entre altres obres, de la casa de veïns del carrer de Llúria número 80, de Barcelona 1907 —d’un Modernisme exuberant que hom creu derivat de la casa Batlló, de Gaudí—, d’una altra casa al mateix carrer, el número 129 1907, i de la villa Sant Rafael de Tarragona 1912, d’un Modernisme més contingut Tingué diversos càrrecs i fou arquitecte municipal de Malgrat, del Masnou i d’Arenys de Mar

Es dedicà al patinatge artístic 1956-61, i fou campiona d’Espanya individual i per parelles S’inicià en la pràctica del tennis en la dècada de 1960, essent membre del Club Tennis Barcino A l’inici de la dècada de 1970 guanyà diversos Campionats de Catalunya en individuals, dobles i mixtos, i arribà a ser número 6 d’Espanya Impartí classes de tennis 1967-80 al Club Tennis Masnou En veterans, competint amb el Club Esportiu Laietà, obtingué diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya

S’inicià al Club Basquet Institució Montserrat BIM i passà al Picadero, però el Manresa Sant Francesc fou l’equip on jugà més temps, fins el 1987 A continuació fitxà pel Tortosa 1987-89, amb el qual guanyà dues Lligues i dues Copes, el Masnou 1989-90, amb el qual repetí títol de Lliga, i l’Universitari de Barcelona 1990-91, amb el qual assolí la Lliga Catalana Posteriorment jugà amb el Cornellà de la primera divisió femenina Formà part de la selecció espanyola

Vinculada al Club Nàutic el Masnou, fou campiona d’Espanya juvenil en la classe europa 1988 En categoria absoluta destacà en 470, classe en què assolí tres Campionats d’Espanya 1993, 1994, 1995, tres Campionats del Món 1994, 1995, 1996, un d’Europa 1995 i la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996, amb Teresa Zabell El 1997 abandonà l’alta competició Té la medalla de plata del Reial Orde del Mèrit Esportiu i el premi Reina Sofia de l’esport 1996

Es formà als clubs Club Petanca Lloreda, Masnou Basquetbol i Universitari, en el qual debutà a la Copa Catalunya la temporada 1997-98 Posteriorment jugà a l’Associació Esportiva Centre Sanfeliu l’Hospitalet 1999-2000, Bàsquet Femení l’Hospitalet 2000-01, Sedis-Cadí 2001-02 i 2003-04, Club Bàsquet Puig d’en Valls 2002-03 i 2004-09 i Club Bàsquet Olesa 2009-10 La temporada següent retornà al Puig d’en Valls Internacional en categories inferiors, fou medalla de bronze als Jocs del Mediterrani amb la selecció B

Membre del Club Nàutic El Masnou, s’inicià en optimist per passar després a altres classes com estel, europa i laser radial En el seu palmarès hi ha diferents Campionats de Catalunya, dos Campionats d’Espanya en la classe europa 2008, 2010 i llocs destacats en proves com la Copa d’Espanya, la Christmas Race i la Setmana Catalana de la Vela En l’àmbit internacional, assolí una medalla de bronze al Campionat d’Europa celebrat a l’Escala l’any 2007, i es proclamà campiona del món, en la classe europa 2010

Pioner de la competició de pesca d’altura a l’Estat espanyol Disputà vuit Campionats del Món, quatre com a capità de la selecció espanyola, des del 1981 Guanyà les medalles d’or i d’argent en l’especialitat de bromeig, ambdues a França 1991 i 1993 respectivament, i l’or en curricà al Senegal 2002 Amb el Club de Pesca el Masnou aconseguí la medalla d’argent en el Mundial de clubs d’Itàlia 2009 en bromeig Fou membre del comitè de la Internacional Game Fish Association 1985-99