Resultats de la cerca

Al començament de la dècada dels noranta, fou seleccionador català Posteriorment, mentre era president de la Federació Catalana de Dards 1994-99, aconseguí la participació d’aquesta selecció en els Campionats del Món

Membre del Club Natació Barceloneta, formà part de l’equip que l’any 1969 es proclamà campió de Catalunya després de vèncer el CN Barcelona i trencar així els seus seixanta-dos anys d’hegemonia També fou campió d’Espanya de primera categoria 1970, 1973, 1974 Estudià periodisme, i un cop retirat com a jugador professional, treballà en diversos mitjans, com el diari Sport i Televisió Espanyola 1976-2007, on fou director del programa Estadio 2  1984-2007 Des de l’any 2007 estigué vinculat a les directives del CN Atlètic-Barceloneta i de la Federació Catalana de Natació De la federació catalana…

S'inicià en el teatre d’aficionat a la Sala Cabanyes de Mataró, i posteriorment cursà estudis a l’Institut del Teatre de Granollers, de la mà de Frederic Roda, i al de Barcelona Debutà professionalment amb Josepet de Sant Celoni , de SRusiñol 1978 Des d’aleshores ha participat en nombrosos espectacles i ha estat guardonat amb els premis de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya per la sèrie de televisió  La Granja  i el de la Crítica de Barcelona per La presa , de C McPherson dirigida per Manel Dueso, 1999 i La vida es sueño, de Calderón de la Barca dirigida per Calixto…

El 1523 començà, en estil gòtic, la catedral de Còrdova, dins de la mesquita, que a la seva mort continuà el seu fill Hernán Ruiz Còrdova — Sevilla 1569, també arquitecte, anomenat el Joven , una de les primeres figures de l’arquitectura plateresca de la península Ibèrica A Còrdova féu la capella dels Simancas, de la catedral El 1557 es traslladà a Sevilla, on continuà l’Hospital de la Sangre, iniciat per Gaínza féu el projecte de l’església d’aquest hospital i el cos de campanes i el coronament de la Giralda És autor d’un Manuscrito de Arquitectura

Establert a Madrid vers el 1670, es presentà a la plaça de mestre de la capella reial, però la guanyà Cristóbal Galán el 1680 Obtingué el mateix càrrec al prestigiós reial monestir madrileny de La Encarnación, on apareix documentat entre el 1684 i el 1691 La seva fama com a compositor de música eclesiàstica es perllongà fins a les acaballes del segle XVIII Tomás Iriarte el cita, en el seu poema La Música 1779, entre els millors autors d’aquest gènere Excepte els cors de la Passió segons sant Mateu , editats a Madrid el 1702, la resta de la seva obra es conserva en nombrosos arxius peninsulars…

Es proclamà campió d’Espanya per equips amb el Club Esportiu Bonasport 1988

Pertangué al Futbol Club Barcelona durant la dècada de 1960 i fou convocat en cinc ocasions amb la selecció espanyola Anys més tard, fou el director de l’escola de Rugbi de Reus 1979

Com a jugador del Club Dards Aigüestosses de Llobregat, fou campió de Catalunya per equips en dues ocasions 2008, 2011

Competí representant el Power Olesa Espai Fitness Es proclamà subcampió d’Espanya d’aixecament de banca en la categoria de menys de 93 kg 2012, fou tercer en aquesta mateixa competició en categoria professional 2012 i quart en la categoria sènior de menys de 82,5 kg 2009 Obtingué la segona posició als Campionats de Catalunya absoluts d’aixecament de banca en categoria sènior de menys de 82,5 kg 2009

Conegut com El emperador de Vallecas , s’inicià en aquest esport al gimnàs Boxing Club de Barcelona Campió d’Espanya professional de pes ploma 1924, fou el primer púgil de l’Estat espanyol a guanyar el Campionat d’Europa en aquesta categoria 1925 A partir del 1928 competí en la categoria de pes lleuger i l’any 1933 disputà el seu darrer combat