Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Reis d’Orient
L'Adoració dels Reis Mags representada per Vicent Macip (1530)
© Fototeca.cat
Nom donat tradicionalment als mags que segons l’evangeli de Mateu anaren a adorar Jesús guiats per una estrella.
Dintre la visió crítica dels evangelis de la infància , llur historicitat resta posposada al sentit teològic de la narració el messianisme de Jesús és reconegut pels humils pastors i pels pagans mags, no pas pel judaisme oficial Herodes i sacerdots La localització d’Orient és prou vaga, sobretot si hom l’entén com el moment d’alçar-se l’estel guiador Llur nombre, fixat tardanament en tres, es basa en el triple do or, encens i mirra, que fonamenta semblantment la denominació de reis, per la clara referència a alguns salms on són reis els qui presenten aquestes ofrenes al nou Israel A partir…
escola de Ferrara
![](/sites/default/files/media/FOTO2/wiki_santleocadi.jpg)
Detall de l'Adoració dels Pastors a la Seu de València, atribuïda a Pau de Sant Leocadi
Pintura
Escola de pintura que es desenvolupà a Ferrara a mitjan segle XV.
Malgrat que Ferrara tenia una florent escola de miniatura, la seva veritable escola de pintura és obra del treball d’artistes no ferraresos, com Piero della Francesca, A Pisanello, A Mantegna i R van der Weyden, que anà a Itàlia el 1450 El cap d’escola fou Cosmè Tura, i els representants més qualificats foren Francesco del Cossa i Ercole de Roberti L’estil d’aquests pintors és una síntesi de l’historicisme formal italià i del linearisme gòtic i el concepte cromàtic flamencs El museu de la catedral, el Palazzo Schifanoia Saló dels Mesos i el Palazzo dei Diamanti en conserven obres importants…
Hugo van der Goes
Pintura
Pintor flamenc de l’escola de Gant.
La seva producció, plenament de temàtica religiosa, presenta, però, al costat d’un cert misticisme, el gust per la sensibilitat, que es manifesta en el trencament de les figures i en la precisió en la descripció de tota mena de detalls i d’elements La seva obra més important és el tríptic de l' Adoració dels Pastors 1474-75, realitzat a Bruges per encàrrec de Tommaso Portinari La part central, l’adoració, segueix una composició basada en les fonts literàries de les Revelacions de santa Brígida de Suècia A les portes, hi ha representats els donants Aquesta obra,…
Francesc Domènec i Borràs
Pintura
Pintor, fill del també pintor Antoni Domènec (? — d 1570) i deixeble del seu oncle Nicolau Borràs.
És autor del retaule de l' Adoració dels Reis de l’església de Santa Maria de Cocentaina
Bramantino
Arquitectura
Pintura
Nom amb què és conegut l’arquitecte i pintor renaixentista Bartolomeo Suardi.
Destaquen els plans que traçà per a la capella Gian Giacomo Trivulzio, a San Nazzaro Maggiore Milà, i la pintura Adoració dels Reis Londres
Defendente Ferrari
Pintura
Pintor italià.
Documentat del 1500 al 1535 El seu estil s’inscriu dins un goticisme tardà, influït pel Renaixement alemany Adoració nocturna 1510, Museo Civico, Torí Políptic del Naixement 1511, San Giovanni d’Avigliana
Ambrosius Benson
Pintura
Pintor flamenc d’origen llombard.
Retaules seus han estat considerats obra d’un suposat Maestro de Segovia A més de la temàtica religiosa Adoració dels pastors, Segòvia, conreà el retrat Home, collecció Duveen de Nova York i la pintura de Concerts
Mateu Gallard
Pintura
Pintor.
Autor d’una Epifania 1577, coll Torrella, una Adoració dels pastors església de la Sang, a Palma i d’altres obres a l’església de l’Ascensió, etc Conreà ja un estil renaixentista, però amb escassa qualitat artística
Stefano da Verona
Pintura
Pintor italià.
Exponent del corrent gòtic internacional, es formà probablement dins l’ambient de la pintura nòrdica, palès en la Mare de Déu del Roser ~1420, Museo di Castelvecchio, Verona, on mostra una tendència a l’abstracció i al decorativisme, característiques definitòries del seu estil Adoració dels Reis , 1435, Pinacoteca Brera, Milà
la Minerva
Confraria en honor de l’eucaristia, fundada a Roma, el 1539, a l’església dels dominicans de Santa Maria sopra Minerva.
Als Països Catalans s’introduí al principi del s XVII Els confrares tenien l’obligació de celebrar un acte d’adoració i una processó eucarística també havien de muntar i guardar el monument del Dijous Sant i tenir cura de la celebració de la processó del Corpus i de les enramades de la seva vuitada
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina