Resultats de la cerca

Fou capità general del regne de Granada i ambaixador a Roma Lloctinent general de València 1572-75, es preocupà pel règim intern de l’audiència, per l’administració de la justícia i a combatre contra els bandolers Virrei de Nàpols 1575-79, hagué de combatre el bandoler Marco Berardo, que s’havia erigit en rei de la Campània Per la seva política, s’enemistà amb el cardenal Granvela, antecessor seu en el càrrec, i amb el comandant general de les forces d’Itàlia, Joan d’Àustria, aleshores a Nàpols

Seguidor de Josep Masdevall, emprà els seus mètodes per a combatre epidèmies S'establí a Cartagena, on treballà al jardí botànic i on fou metge de l’hospital militar El 1784 publicà una Relación de las epidemias que han afligido a Cartagena

Com a portaveu dels Sindicats Lliures , ocupà les seves pàgines a combatre els postulats teòrics i les activitats pràctiques del Sindicat Únic cenetista, i també dels socialistes, i a divulgar l’exemple dels sindicats cristians europeus Excepcionalment inclogué algun número solt en català

Visqué sempre a l’estranger i, a Viena, inspirat per les idees de la Revolució Francesa, fundà una societat per combatre contra els turcs Escriví versos patriòtics i un himne de batalla Arrestat a Trieste pels austríacs, fou lliurat als turcs, que l’executaren

Net d’Acab d’Israel, s’alià amb el seu oncle Joram, sobirà del regne del Nord o Israel, per combatre l’arameu Hazael, rei de Damasc Ferit, però, a Jezrael per Jehú, el qual s’havia rebellat contra el seu sobirà Joram, que assassinà, morí poc després a Samaria

Fou un dels qui, desobeint Jaume I de Catalunya-Aragó, es negà a combatre a Granada a favor de Castella 1273 Perdonat pel rei 1274, fou procurador de Ramon Folc V de Cardona, cap de la revolta nobiliària Fou ambaixador d’Alfons II a les converses de pau de Brinhòlas 1291

Cinquè marquès de Campo Real 1931 i comte de Cabatillas S'incorporà a l’exèrcit per combatre les tropes napoleòniques de la guerra del Francès posteriorment lluità contra els carlins i assolí el grau de mariscal de camp Fou comandant general de Segòvia 1849 i membre del tribunal suprem de guerra i marina 1856

Reivindica l’espanyolitat de Catalunya i afirma lluitar per una “España republicana, patriótica, obrera, católica, revolucionaria y sindicalista” Els seus objectius principals són combatre el nacionalisme català sobretot l’independentisme i promoure un “front antisistema” Des d’aquesta perspectiva, voldria constituir l’avantguarda d’una àm-plia mobilització d’extrema dreta espanyola a Catalunya Portaveu Esclat

Per tal de combatre la crisi social i econòmica, els obrers en desocupació forçosa foren collocats en obres públiques, però llur treball, mal organitzat, no fou rendible i llur nombre passà dels 10 000 inicials a més de 100 000, la qual cosa provocà un augment insostenible de les despeses La seva dissolució juny ocasionà violents aldarulls

Fou catedràtic d’agricultura de l’Institut Balear Autor d' El almendro y su cultivo en España e islas Baleares Palma 1907, un tractat d’agricultura i altres treballs agronòmics El 1891 intentà de combatre la filloxera Traduí diverses obres al castellà, entre les quals l’edició d' Un hiver à Majorque , de George Sand, prologada per Gabriel Alomar