Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Moviment Social d’Emancipació Catalana
Partit polític
Grup polític format per alguns dirigents del Partit Socialista Unificat de Catalunya [PSUC] exiliats a Amèrica.
Es constituí a la ciutat de Mèxic a partir del manifest de novembre de 1940, signat per Felip Barjau, Víctor Colomer, Àngel Estivill, Miquel Ferrer, Joan Fronjosà, Joan Gilabert, Ramir Ortega, Miquel Serra Pàmies, Abelard Tona i Salvador Vidal Rosell Manuel Serra i Moret i Miquel Curcó s’incorporaren també al nou partit, que s’estengué a l’Argentina i a la República Dominicana L’MSEC integrà 12 dels 63 membres del Comitè Central del PSUC de 1936, procedents en la seva majoria de la Unió Socialista de Catalunya i del grup de L’Hora , que s’havia separat del Bloc Obrer i Camperol…
Moviment Social d’Emancipació Catalana
Política
Organització política creada pels catalans residents a Mèxic el novembre del 1940, a partir del manifest «a tots els militants del PSU de Catalunya. Als treballadors de Catalunya».
Fou signat per deu dirigents del partit comunista català, entre els quals hi havia Miquel Serra Pàmies i Víctor Colomer, del comitè executiu del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, i Miquel Ferrer, Joan Fronjosa i Joan Gilabert, del secretariat de la UGT, a més de Felip Barjau, Àngel Estivill, Ramir Ortega, Abelard Tona i Salvador Vidal Rosell El manifest i la nova organització MSEC significaren una escissió del PSUC provocada fonamentalment per la subordinació progressiva del PSUC al PCE i la signatura del pacte nazi-soviètic agost de 1939 L’ideari polític d’aquest nou grup…
Jove Alemanya
Moviment literari de filiació liberal als membres del qual la dieta federal prohibí de publicar llurs escrits (1835).
Unes característiques comunes, més que un programa, els unien eren individualistes, racionalistes i enemics de la reacció política Rebutjaven els prejudicis morals i socials i preconitzaven l’emancipació de les dones, la llibertat sexual i la unió lliure
Anna Banti
Literatura italiana
Nom amb què és coneguda la historiadora de l’art i novel·lista italiana Lucia Longhi Lopresti.
La seva obra narrativa reflecteix la problemàtica de la condició femenina i de la seva emancipació És autora d' Itinerario di Paolina 1937, Artemisia 1947, Le donne muoiono 1952, La monaca di Sciangai 1957, Campi Elisi 1963, etc
Frederick Douglass
Història
Nom amb què és conegut Frederick Augustus Washington Barley, abolicionista nord-americà.
Fill d’una esclava negra, i esclau ell mateix, el 1838 fugí a Nova York, i dedicà la seva vida a la lluita per l’emancipació dels esclaus Orador brillant, escriví, entre altres obres, Narrative of the Life of Frederick Douglass, an American Slave 1845
Robert Emmet
Història
Política
Revolucionari i nacionalista irlandès.
S'afilià als United Irishmen, grup polític que volia aconseguir la plena emancipació dels catòlics irlandesos Participà en els preparatius de diversos aixecaments, i aparentment tenia l’ajut de Napoleó L’any 1803 dirigí un aixecament que fou reprimit amb brutalitat Executat, es convertí en una figura mítica del nacionalisme irlandès
Henry Addington
Història
Estadista anglès.
La seva ferma oposició a l’emancipació catòlica motivà que Jordi III el nomenés primer ministre 1801-04 i com a tal firmà la pau d’Amiens 1802 amb França L’any 1805 rebé el títol de vescomte Sidmouth Ministre de l’interior del 1802 al 1822, practicà una política de rígid conservadorisme
Pere Turull i Sallent
© Fototeca.cat
Història
Industrial i polític.
Durant la primera guerra Carlina fou cap de la milícia nacional de Sabadell Fou l’introductor de la maquinària de vapor a les seves indústries tèxtils Fundà la Caixa d’Estalvis de Sabadell i altres institucions d’utilitat pública Es mostrà proteccionista, fomentà la indústria llanera i l’emancipació obrera Fou diputat a corts
Charles James Fox
Història
Polític anglès.
Parlamentari liberal, fou ministre quatre vegades Fou partidari de l’emancipació dels EUA, de la igualtat de drets civils a Irlanda i de les reformes constitucionals a Anglaterra S'oposà al despotisme del rei Jordi III, defensà la Revolució Francesa i atacà l’imperialisme de Napoleó Hom li deu l’abolició de l’esclavitud per part del parlament britànic
Anthony Ashley Cooper Shaftesbury
Història
Polític i reformador anglès.
Setè comte de Shaftesbury Des de la Cambra dels Comuns, lluità per l’emancipació política dels catòlics britànics 1826, per l’escurçament a deu hores de la jornada de treball a les fàbriques Lord Ashley's Act , 1847 i per les condicions de treball de les dones i dels infants Propugnà la instrucció dels obrers i dels camperols
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina